CN Poble Nou. 100 anys fent barri.

  El CN Poble Nou, un des fundadors de la Lliga Estatal de waterpolo l’any 1966. #100anysCNPobleNou   A la Vikipedia pots trobar diferents apunts sobre la historia del club, per exemple: El Poble Nou és un dels clubs històrics del waterpolo espanyol. Els anys 1940 ja competia en el Campionat de Catalunya, en la seva darrera categoria, segona B. El 1966 va ser un dels vuit clubs fundadors de la Lliga Nacional de waterpolo. La secció va viure la seva millor època els anys 1990. El seu major èxit va ser el subcampionat de la Copa del Rei de la temporada 1996-97, comptant a les seves files amb jugadors com Jordi Sans i el cubà Iván Pérez.   Així i tot, crec que es important afegir que , sense treure cap mèrit a aquell equip, va fer-se a base de fitxar ,de professionalitzar el waterpolo, mentre, en les lligues inicials , el club va arribar a un tercer lloc, amb gent del club, tota formada en la nostra entitat. En aquells temps, es jugava primer el Campionat de Catalunya i, els

  La piscina, cinc anys després,   estava cada dia pitjor. El club queia en picat. Les promeses de la nova piscina no es complien. 15 anys després anem a Can Felipa, la nostra casa actual. #100anysCNPobleNou   Ahir em comprometia a seguir parlant de les dificultats amb la piscina, similars a les actuals, encara que per altres motius. En el retall de diari us explicava que , davant el mal estat de l’edifici, es buscava solucions, era un crit d’auxili. Es demanava que s’avancés la construcció de la nova piscina, de 33 metres d’allargada, prevista per l’any 1974. El que us presento avui és un diari de l’any 1974, quan ja hauríem de disposar de la piscina nova al barri i que el CN Poble Nou seguis fent camí en l’elit de la natació catalana i estatal. Com   veureu no va ser així. Aquest cop era el Mundo Deportivo qui parlava sobre l’angoixosa conjuntura per la que passava el club degut a l’estat de les instal·lacions. Es podria resumir la situació amb una piscina ruïnosa, diàspora d

  En menys d’una dècada la piscina ja queia. Llavors el club , el barri, ja necessitava més. Entrevista a Tele/exprés d’octubre del 69. Promesa de l’ajuntament d’una piscina nova de 33 per l’any 1973. #100anysCNPobleNou   Les instal·lacions actuals, Insuficients pel club, parlo de la part aquàtica, doncs, la piscina no dona per més. El compromís de l’ajuntament es fer una piscina nova, en principi i segons les paraules del regidor d’esports de Barcelona, David Escudé, en la mateixa instal·lació, a Can Felipa, un espai privilegiat al cor del barri. És més, el compromís era de fer-la de 33x25, és a dir, per poder fer-hi waterpolo a nivell de lliga estatal i internacional, suposo que ho tenen ben calculat i serà així, jo, potser perquè ho desconec, crec que no hi cap. Aquesta obra vol dir una sèrie de dificultats en l’ús de les actual que entenc s’hauran de veure afectades, no sé si està previst que es mantinguin, tant de bo i la gent del Poble Nou tingui les piscines que el barri mer

  Els salts. Espectaculars, admirats i amb un home clau. Joaquim Cobos, saltador i entrenador. #100anysCNPobleNou   Jo tenia clar que palar de salts al club era parlar de Joaquim Cobos, al que jo vaig conèixer ja com a l’entrenador de la secció. Els salts , una especialitat tant espectacular com dura, condicionava les instal·lacions esportives, doncs, per una part precisava d’una torre de salts, amb les possibilitats de disposar de llançar-se al buit des de les diferents alçades, Això feia que l’alçada de la instal·lació fos superior als 10 metres. No, no acabava aquí, evidentment , per molt bé que els nostres saltadors entressin a l’aigua, moltes vegades amb un estil que els feia entrar al líquid element com un punxo , sense ni esquitxar ni provocar cap onada, precisaven d’una profunditat que no els fes estavellar contra el fons de la piscina. A casa nostra fins a toca a terra tenies 5 metres. Era tot una prova de capacitat baixar a tocar el fons, els oïdes notaven la pressió, p

  La premsa esportiva Companys de viatge en la vida del club. Antonio Villar, un amic de la natació i el waterpolo i del CN Poble Nou. #90anysCNPobleNou   En la època daurada, vull dir la dels inicis dels 60, es a dir, coincidint amb la inauguració de la piscina, el club va créixer d’una manera exponencial. El barri es bolcava emplenant la graderia en les competicions i la popularitat dels esportistes, era ascendent . Una de les coses que, els que vàrem viure aquella etapa trobàvem normal, però, que no o era tant per tothom, era que les nostres fites sortissin a la premsa esportiva, la propera. Com ja us he explicat en altres capítols d’aquest viatge per la historia del club, però que avui precisarem més, hi havia tres diaris esportius, el Mundo Deportivo, Dicen i Lean, d’altres també , però, amb menys tirada o de fora de Catalunya, com ho eren els de Madrid, As o Marca. Les noticies de natació i waterpolo, també salts i el que es coneixia popularment com ballet aquàtic, però sob

  Mecenes que dotaven de beques d’estudis als esportistes l’any 1962. el soci 164, Joaquim Ribera Barnola, fundador de METALES Y PLATERIA RIBERA (CAN CULLERES) #100anysCNPobleNou     Potser van ser els primers. Al butlletí de maig de 1963, he trobat un text   que desconeixia i realment ha fet que em preguntés si el CN Poble Nou va ser el primer en disposar de mecenes esportius, parlo de la natació. Quan començàvem a nedar, es disposava de beques esportives, però, eren més que res no haver de pagar la quota de soci del club, tenies número, eres soci esportista, però, la quota entrava en el concepte de beca. Més endavant, el club, com d’altres del mon de la natació i l’aigua, va passar a pagar els estudis, fins i tot amb models de mitges beques. Els desplaçaments, fora de Barcelona, eren en autocar, que pagava el club, però, en aquell moment, hi va haver persones que volien ajudar als esportistes del nostre club, essent ells qui, de la seva butxaca , paguessin els estudis dels es

  Campions de Catalunya Juvenils de Natació homenatjats i al “Dicen”. #100anysCNPobleNou   És molt difícil, avui dia, que és publiqui en un diari, encara que sigui esportiu, la celebració d’un campionat de natació i més si és en categoria juvenil, no absolut. En aquell moment el món era molt diferent i la premsa també, així que, , degut a una bona relació amb els periodistes, especialment diré que dos noms, Antoni Villar, de “Dicen” i “Lean”, conjuntamente amb Josep Maria Miedes, del Mundo Deportivo, el CN Poble Nou va tenir presencia constant en aquets tres diaris , això si, les imatges de “Dicen” i “Lean” eren majoritàriament fetes pe Montejano, un home de club. Les que us mostro avui, en aquest cas de “Dicen”, que sortia diàriament, com el Mundo Deportivo, a diferencia de Lean que ho feia setmanalment, els dilluns, correspon a la celebració de l’equip masculí juvenil de natació que es va proclamar campió de Catalunya. El formaven per ordre, Antonio del Aguila, un nedador de

  Miguel Lecha, el soci número 1 i President de la Comissió de Natació Escolar i Utilitària és entrevistat en el Butlletí de 1961. #100anysCNPobleNou   En l’interviu , motivat per saber com veia el responsable dels cursets de natació com havien anat els d’aquell anys, en el que era la segona edició d’aquelles classes de natació que obriren les portes a molts nens i nenes del barri a passar a la plantilla del club. Entre les coses que es pot extreure de les línies que signe GUILLEN, és que el club, en aquell moment tenia 1400 socis. En Manel es mostrava satisfet del premi que els havia atorgat la “Delegación Nacional de Educación Física y Deportes”, al ser el segon club de tot l’estat em quan a nens als que havia ensenyat a nedar. La xifra es concretà en 1.030, tot un miracle, això si, de tots ells 600van aconseguir completar els 25 metres en que consistia la prova final. Només es treballava cinc mesos i , les classes, eren de 30 minuts. En aquell moment ja insinuava que la du

  El CN Poble Nou és guardonat amb el 5è. Premi Sant Martí, 1967. #100anysCNPobleNou.   El prestigiós premi Sant Martí, amb les quals des de l’Ajuntament és premia la tasca , sigui individual o col·lectiva, els Premis Sant Martí han arribat enguany als seus primers 61 anys de vida. Durant aquest temps,   el Districte ha reconegut a aquelles persones i entitats que duen una tasca important en la vida ciutadana dels barris El butlletí de desembre de 1967 explicava que va ser el dia 10 de novembre, quan a l’ajuntament del barri, al Clot, es van lliurar els premis Sant Martí, una iniciativa de Leoncio Domenech Closas quan era el regidor del districte. La concessió del Premi Sant Martí, era tot un reconeixement a la labor del club per sobre del normal i enfocats al bé col·lectiu. L’acte va estar presidit pel tinent d’alcalde de la ciutat de llavors, doctor Villar Palasí, el president de la junta municipal del districte, Sr. Canalda i el creador del premi , Leoncio Domenèch. El va

  Els esports d’aigua i el rugbi de la mà en la historia del club. #100anysCNPobleNou   Avui dedico l’escrit al Rugbi, una secció que ha donat forces èxits al  nostre club. Si ens fixem en els escrits de les revistes de la nostra entitat, tots son signats per Lluís Gabañach. La relació entre els esports era prou fluida, així, recordo, quan els amics de l’equip de rugbi van voler fer un reconeixement als tres olímpics del club als JJOO de Munich 72, també el detall que van tenir en convidar-nos a fer la sacada d’honor a l’equip de waterpolo després de guanyar un  Campionat d’Espanya de categories. Això si, sempre, del mateix club, però amb vides separades, pròpies. Recordo quan es va arribar a la final del campionat d’Espanya juvenil, amb Adolfo, Ballester i companyia, que vàrem anar a animar-los, o com en el club, el senyor Santolalla, deia que feia els cursets d’adults al vespre, darrera la porteria de waterpolo, de manera gratuïta, per tal de que els ingressos anessin a parar a la se

  El bàsquet femení i una preselccionada en handbol. L’esport femení sempre recolzat des del club. #100anysCNPobleNou   En ple recolzament a l’esport femení, potser és moment de recordar que,   al CN Poble Nou, des de sempre se l’ha tingut ben present, és més, ha estat clau en el desenvolupament d ela nostra entitat. No parlo de les nostres campiones, vull dir les de la meva generació, l’enyorada Aurora Chamorro, Manolita Gutiérrez i companyia, ni de la primer dona que feia rècords a la piscina amb en nom del club, Núria Pérez. Parlo de com ja en la temporada 1965.66, el club va presentar un equip de bàsquet femení, del que us adjunto fotografia. En l’actualitat és disposa fins i tot d’equip de rugbi femení. Però el que no coneixia és que havíem tingut equip d’handbol femení i que, d’aquest, havíem tingut una jugadora pre-seleccionada per anar a una competició a Estrasburg.   Rosa Garcia Muntané, va estar a punt d’arribar a ampliar la llista d’esportistes del club, en aquell mome

  Un temporal s’endú les nostres instal·lacions a la platja de la Marbella. Anys 30. Els socis la refan. #100anysCNPobleNou   Una de les joies que he pogut trobar en el Butlletí de desembre de l’any 1961, és l’article titulat, 30 anys d’afició o petita historia que parla ( en castellà, com tot en aquella època), de com el mar, la mar, és va endur les instal·lacions on tenia la seu el Club Natació Poble Nou. L’article explica com, la tempesta, que va arribar a causar danys a la via fèrria i dipòsits de RENFE, enduent-se tanta   sorra que deixa al descobert les defenses antigues de la costa i les primeres instal·lacions de la nostra entitat. Fins a 150 metres s’enduren les aigües. Al Poblenou es van construir els Banys de la Mar Bella a partir del 1918. També narra com van ser els socis qui , esperant el que   consideraven en aquell temps una autentica utopia, una piscina, van refer, amb ingeni i sacrifici, tal com diu la revista , unes proteccions per a disposar d’una seu on torné

  Avui 100!. #100anysCNPobleNou   Avui no deixa de ser un dia especial, molt especial.   Algú molt especial fa 100 anys. Mai hagués pensat que celebraria amb tanta alegria l’aniversari d’un club. He estat a diferents entitats, totes estimades ,tenen el seu trosset en el meu cor , de tots he aprés , tinc gent, directius, esportistes, treballadors que m’agrada considerar com amics, que ha estat una sort poder compartir amb ells un temps de la meva vida, però, ja se sap, el primer amor, el primer petó, sempre té quelcom d’especial i més quan és el de casa, el del barri on vas néixer, és a dir , és el teu en lletres grans, per sempre. Parlo del CN Poble Nou evidentment. No puc parlar del CN Poble Nou sense recordar al pare, sempre amb records , nostàlgia , de quan el club era a la platja, quan podia anar amb l’avi. Ell, aquest 2024, també hagués fet 100 anys, ell va ser qui va guardar aquells estatuts que deien que el club es va fundar l’any 1924. Un tresor. No sé fins on podien in