Avui 100!. #100anysCNPobleNou

 

Avui 100!. #100anysCNPobleNou

 

Avui no deixa de ser un dia especial, molt especial.  Algú molt especial fa 100 anys. Mai hagués pensat que celebraria amb tanta alegria l’aniversari d’un club. He estat a diferents entitats, totes estimades ,tenen el seu trosset en el meu cor , de tots he aprés , tinc gent, directius, esportistes, treballadors que m’agrada considerar com amics, que ha estat una sort poder compartir amb ells un temps de la meva vida, però, ja se sap, el primer amor, el primer petó, sempre té quelcom d’especial i més quan és el de casa, el del barri on vas néixer, és a dir , és el teu en lletres grans, per sempre. Parlo del CN Poble Nou evidentment.

No puc parlar del CN Poble Nou sense recordar al pare, sempre amb records , nostàlgia , de quan el club era a la platja, quan podia anar amb l’avi. Ell, aquest 2024, també hagués fet 100 anys, ell va ser qui va guardar aquells estatuts que deien que el club es va fundar l’any 1924. Un tresor.

No sé fins on podien influir els èxits esportius, però, del que si que n’estic segur, és que ha estat clau per la formació de tots els que formaven part del club en aquella etapa, la que puc anomenar com d’or de la nostra entitat, va ser la unió de les famílies. Tots els pares van fer quelcom impagable. La seva vida va ser la dels fills. Famílies humils, treballadores, gairebé totes del barri. L’amistat dels que ens tiràvem a la piscina per a entrenar , per a superar les nostres marques, per a guanyar partits, teníem a la graderia els pares que , units, patien cada segon, cronòmetre en mà, protestant als arbitres, esperant-nos amb l’entrepà quan sortíem de la competició. No fallaven mai. El seu exemple fora, ens reforçava més a nosaltres. Ells ens van fer rics, ens van donar quelcom que només es pot lliurar amb l’exemple i l’amor.

Per molt que la vida ens portés a representar a altres clubs,  el que portàvem dins ja no ho podíem perdre, el lligam tampoc. Quan fa sis anys, ens vàrem trobar en un sopar , els nostres records, això si, després de mirar (en alguns casos) la etiqueta que portàvem a sobre el cor amb el nom, ens retrobàvem en el temps, però, sabeu que , tots teníem un moment per parlar d’ells, els que ja no hi eren o els que encara hi son. Érem, som, molt més que amics, coincidències en un club. Tot això és el Club Natació Poble Nou que ens va formar com a esportistes i persones.

Un agraïment etern i per molts anys!