CN Poble Nou. 100 anys fent barri.

  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.

  Begin de begin ... Amistats per sempre i fora de la piscina. Si hem de quedar-nos amb un primer entrenador amb la piscina nova, l’any 1960, aniríem a parar al Sr. Pinillos. Ell va iniciar el recorregut del CN Poble Nou en el que era en aquell moment una instal·lació modèlica, singular, completa. No va durar molt, però, va guanyar-se el respecte i estimació dels seus deixebles. Van ser dues temporades, no sé si completes, doncs, l’any 1972 ja no estava en la plantilla tècnica del club, però, si que aquella estimació el va portar a mantenir la relació amb els esportistes que ell va encaminar cap un futur esplèndid en el món de la natació i el waterpolo., Felices, En la imatge, el Sr. Pinillos i la seva esposa, amb un jovenívols Padrós, Muns, Barrio, amb la gossa, i Rigol, en la seguent, en la mateixa casa, la que llavors es coneixia com la “torre” de l’ex entrenador del club , Felices, Mons, Barrio, Padrós i Rigol. En la tercera, l'equip l'any 1960.  Imatges pel la nost

  Diploma de soci d’honor als olímpics a Munich 72. #100anysCNPobleNou   Els tres olímpics del CN Poble Nou, l’Aurora Chamorro, en Josep Padrós i jo mateix, que vàrem competir en els JJOO de Munich 72, entre d’altres reconeixements, vàrem rebre un diploma que ens reconeixia coma Socis d’honor del nostre club. Tot un orgull. El que no sabia jo, és que , uns anys després , bastants, em veuria sorprès per que uns amics em demanaven aquell diploma per fer una còpia i presentar-lo com a prova en una de les disputes per la presidència de l’entitat. Unes lluites que , per sort, ja han quedat aparcades i oblidades, però que van significar que s’adonessin de que no es disposava de l’acta de l’assemblea que aprovés la designació, així que, passats uns quants anys, s’hagés de tornar a presentar per l’aprovació de l’òrgan corresponent la condició de soci d’honor als tres. Desconec si n’hi a més i qui son, però, la nostra gratitud per aquest reconeixement és ben present així com l’estima a

  Els homes del CN Poble Nou també feien rècords d’Espanya de natació. Agustí, Villà, Ventura i Vila superen el “tope” del 4x200 lliures infantil. #100anysCNPobleNou   Així com en dones ha estat més freqüent, pel que fa als homes, ha costat molt més aconseguir rècords d’Espanya per part de nedadors del nostre club. El primer, no sé si el darrer, va ser el que va assolir l’equip format per Enric Agustí, Florentino Villà, Gaspar Ventura i Ramon Vila, superant la marca que havia establert la Federació Española en la prova dels 4x200 metres lliures en la categoria infantil. ES va assolir amb dos nedadors al límit de l’edat, en Ramon i l’Enric, mentre en Florentino i jo, en Gaspar, encara teníem un altre any en la categoria. La marca 8.57.4. El reportatge que ens va fer Antoni Villar a Dicen va ser recolzat per una sessió de fotografies que us adjunto.

  EL CN Poble Nou arriba als JJOO per la porta gran. Josep Padrós anota el gol per a anar als JJOO de Mèxic 1968. #100anysCNPoble Nou   EL CN Poble Nou arriba als JJOO per la porta gran.   Ara sembla que la presencia del nostre waterpolo en els Jocs Olímpics, tant en homes com dones, estigui garantida i lluitant per les medalles, això no és així, ni de lluny. Després de que la selecció estatal participés en els JJOO de Londres 1948 i Hèlsinki 1952, es va produir una absència llarga, fins l‘any 1968, quan es va aconseguir la classificació pels JJOO de Mèxic, essent Josep Padrós, peça clau per assolir aquest retorn a l’elit. Va ser en el Preolimpic, en el partit decisiu, davant Bulgària, llavors una potencia, que el nostre jugador va aconseguir el gol que significava la victòria i el retorn del waterpolo a l’esdeveniment esportiu més important del món. Des de llavors, només el 1976, per unes circumstancies especials, que en un altre capítol explicaré s’ha faltat. Penso que , tan im

  Juan Gutiérrez, col·laborant amb l’Associació de Pares de nedadors del CN Poble Nou, ens deixa una joia pel record. #100anysCNPobleNou   L’altre dia em vaig reunir a Can Felipa, la piscina actual del CN Poble Nou , amb el president i els encarregats de diferents actes del centenari del club.   Una reunió productiva, interessant, de la qual puc extreure, més enllà de la vàlua professional de cada un dels col·laboradors, quelcom que em va fer sentir-los pròxims, molt a prop dels meus sentiments referent al barri i al club. Em vaig sentir còmode i involucrat. En una estona em van presentar el que havien fet i, , us puc assegurar que és realment espectacular, ja ho veureu, ja s’està en el tram final i cal polir el treball i afegir el que troben caldria per arrodonir el projecte. Un dels objectius era trobar premsa que destaqui els èxits d’aquella etapa exitosa del club i objectes que puguin enriquir l’exposició que es farà properament. Al cap tenia les imatges d’algun àlbum recolli