CN Poble Nou. 100 anys fent barri.

  Repòquer d’internacionals en natació. Tota una fita l’any 1971. . Aurora Chamorro, Manolita Gutiérrez, Enric Agustí, Florentino Villà i Gaspar Ventura. #100anysCNPobleNou   Potser ha estat la vegada amb més internacionals, parlo del març de 1971, quan la Torneig de les sis nacions, de categoria juvenil, que es celebrà a Courtois ( Bélgica) , hi van participar fins a cinc nedadors del nostre CN Poble Nou. Aurora Chamorro, Manolita Gutiérrez, Enric Agustí, Florentino Villà i Gaspar Ventura. Tota una fita. No sé si s’ha repetit. Per equips , la selecció estatal va ser quarta, superant a França i Bèlgica, en una classificació que encapçalà Alemanya. En nois es va ser segons, en noies cinquenes.   A niell individual, Aurora Chamorro, segona en els 100 metres papallona, va millorar la seva marca, acostant-se a un dels rècords màgics de la natació femenina estatal, el dels 1.10.8 de Maria Ballesté, va fer 1.11.1. El relleu format per Villà, Balcells, Ventura i Comas, va ser segon,

  Els campionats de Catalunya súper infantils a Martorell. Copes per tots els pòdiums. Inoblidables. #100anysCNPobleNou   Hi ha campionats que es recorden sempre, que son especials, un d’ells, el campionat de Catalunya Súper Infantil, és a dir, fins als 12 anys, que es va celebrar a Martorell. El campionat, va ser un èxit pel club, es van aconseguir una pila de bones marques, i , conseqüentment es va pujar molt al pòdium, però, a les medalles que atorgava la Federació Catalana de Natació, el club del Baix Llobregat va tenir un detall dels que fan una competició inoblidable, tots els nedadors que van pujar al pòdium, cada cop que ho feien, eren premiats amb una copa. Entre les anècdotes que m’agrada compartir, n’hi ha una que va lligada ales banyadors. Aquella temporada es va posar de moda el banyador blanc, Speedo i, aquest, potser si que per no transparentar, tenia més capes i es va dir que pesava més que els altres i perjudicava als que el portaven. Com podeu veure a les imat

  El Sr. Salvador , sense ser nedador, àrbitre, pare de nedador, ni entrenador part important dels nostres èxits. #100anysCNPobleNou   Avui parlarem d’una persona que, sense ser nedador, àrbitre, pare de nedador, ni entrenador, va ser prou important perquè la nostra generació tingués totes les facilitats per aconseguir els èxits esportius que van fer del nostre club capdavanter en el món de la natació i el waterpolo, parlo del senyor Salvador. ¿Qui era el senyor Salvador?. Doncs, podríem resumir que era l’avi d’en Manel Bergadà, era el pare de la mare, així que era en Salvador Badenes, però, era   molt més. Sempre , els que vam viure aquella etapa del club, parlem de com anàvem tots a estudiar a l’Aliança Escolar, al carrer Teulat i, ens esperava l’autocar a les 10:30 per anar cap a la piscina Sant Jordi per a entrenar. Doncs, com és lògic, a ‘autocar hi havia d’haver un adult responsable i aquest era el Sr.   Salvador. L’avi d’en Manel Bergadà, que tenia amputats els dos braço

  Cavalcada durant la Festa Major davant el Casino (CNPN), l’any 1961 #100anysCNPobleNou.   Poc després d’inaugurar-se la nostra piscina, la primera municipal de Barcelona, la vida del club i la dels veïns del Poble Nou va ser una. Era una època en que la gent no viatjava tant i la festa major, al setembre, un cop finalitzada l’època de vacances, es vivia molt al barri. Ara, anys després, es torna a festejar com cal. Petits i grans esperaven la festa il·lusionats, amb alegria i a la cavalcada i sortien les entitats més representatives del barri, una d’elles la nostra entitat, que, aquell any 1961, va passejar per la nostra Rambla, la Rambla del Poble Nou, llavors “Paseo del Triunfo”, amb una carrossa que era una barca, d’aquelles que es podien trobar a la platja de la Marbella, amb dos homes amb la samarreta del club, amb les inicials CNPN, un d'ells l'entrenador de l'equip de natació artistica, Sr. Galan   i unes noies, ben uniformades, crec que l'equip de ballet

  El premi als Valors Humans. No tot son medalles i rècords. El primer per JM Pelegrí Riera. #100anysCNPobleNou   No sé quan clubs ho tenen, però, el meu, el CN Poble Nou, si que el tenia, parlo del premi als Valors Humans. Instituït per l’associació de pares, que el votava en reunió, es va crear amb la intenció de premiar a aquelles persones que , el seu comportament, més enllà de les seves marques i fites esportives, fossin un exemple pels seus companys i la imatge dels valors que el club entenia que els/ens devia representar arreu. El primer premi va ser per un gran del club, en Josep Maria Pelegrí, que , en aquesta fotografia, al costa del meu pare, Gaspar Ventura que li va fer el lliurament.  

    El Sr. Rebollo. Un segon entrenador que deixà marca. Plantilla de tècnics i àrbitres en tots els esports rugbi, handbol i bàsquet, que s’afegien als de natació, salts, natació artística i waterpolo. #100anysCNPobleNou   Avui us presento al segon entrenador del club, el senyor Rebollo. Una persona seriosa, gairebé mai li vaig sentir la veu. Feia respecte. Cabell blanc, ulleres fosques, en segons quines etapes bigoti, petit, donava la imatge d’una persona estricte. A l’hora de la veritat es guanyava als seus nedadors i estava a disposició del club pel que calgués. Tenia els dos fills en la plantilla del club, en Jaume, el gran i en Joan Carles, aquest , el petit, va fer d’entrenador de waterpolo posteriorment, crec que la major part de la seva carrera al CN Badalona. El Sr. Rebollo , que en el document que adjunto surt com al que seria ara monitor, parlo de la titulació, es va treure el títol d’entrenador en un curs en el que , el nostre primer entrenador, Agustí Mestres, e

  IV Lliga de waterpolo. El CN Poble Nou tercer. Josep Ros, segon màxim golejador en una llista de personalitats. #100anysCNPobleNou   La quarta lliga estatal de waterpolo va tenir al CN Poble Nou com a protagonista, Doncs, va aconseguir un brillant tercer lloc en una competició que va guanyar, com sempre fins aquell moment, el Cn Barcelona. El CN Barceloneta va ser el segon, per, després , el nostre equip, el CN Poble Nou que superà al CN Sabadell, CN Catalunya, CE Mediterrani i el Canoe, encara no era real i al Parque Móvil de Madrid. L'equip el composaren: Xavi Burriel, porter, Josep Maria Pelegrí, Josep Padrós, Josep Ros, Esteve Montía, Juan Sintes, Mariano Ortiz, Tomás Lurbe, Andrés Amaya, Enric Agustí, Julian Garcia i Miquel Martos. Agustí Mestres , entrenador i Llibert Sánchez , delegat. Val la pena comentar la classificació dels golejadors, on en José Ros, va ser segon, amb 28 gols, només superat per Joan Jané, el seleccionador que ens va portar a l’or olímpic i ara

  Els equips de relleus, demostració de la bona feina. Rècord d’Espanya de 4x100 estils infantil femení. #100anysCNPobleNou   Un de les coses que marquen una bona feina, que demostra que en un club es treballa bé, ho és que hi hagi triomfs col·lectius, és a dir d’equip. No sé si va ser el primer, però, un dels primers segur, ho va ser el del relleu 4x100 metres estils infantil femení. L’equip del club , format per Ana Isabel Andreu, Pilar Huertas, Aurora Chamorro i Manolita Gutiérrez van millorar de quatre segons la marca que tenia el CN Sabadell, del 5.15.3 es va passar al 5.11.6. Els parcials van ésser , 1.19.2 per Andreu en esquena, 1.28.1 Huertas en braça, 1.14.4, Chamorro en papallona i 1.09.9 Gutiérrez en lliure. Aquell any va ser excepcional, amb debuts internacionals i rècords estatals diversos, així com notables classificacions en totes les competicions. Permeteu-me que avui, us parli del Siluetas en Blanco y Negro d’aquell butlletí de desembre del 1968. L’entrevista a

  La rivalitat sana entre nosaltres, amb l’amistat per davant, clau per explicar l’èxit del CN Poble Nou. #10anysCNPoble Nou   Avui he triat una fotografia que diu molt de la relació que teníem al club. En aquesta, el que està a l’aigua, soc jo, el que hem dona la mà, en Florentino Villà, el millor nedador de la historia del club, parlo de nedador masculí, l’únic que ha estat campió d’Espanya Absolut. Recordo perfectament el moment, jo acabava de nedar els 200 metres lliures i , la meva marca significava un nou rècord del club , ell, va ser el primer en felicitar-me i ho feia de cor. No cal dir que, a continuació es va llançar ell a la piscina, per fer la mateixa prova, els 200 metres lliures i va superar el rècord. Una rivalitat sana que ens ajudava a superar-nos i sempre amb una relació d’amistat que encara perdura. Encara recordo en una entrevista que li van fer al Villà, era al Mundo Deportivo, quan va ser seleccionat per anar al campionat d’Europa Júnior, va declarar que e

  Josep Padrós, el nostre biolimpic en waterpolo. Un líder potencial en estima al club. #100anysCNPobleNou   Que parli de l’únic esportista , sorgit del club, que ha estat dos cops olímpic competint amb llicència del CN Poble Nou, va ser a   Mèxic 1968 i Munic 1972, parlo com tots deveu saber de Josep Padrós . Avui només serà una introducció, només explicaré quatre cosetes, pràcticament les que surten en el butlletí de desembre de 1967, en el qual qualifica a José Padrós, com el màxim valor esportiu del CN Poble Nou. Al final del redactat ens recorda les actuacions internacionals del nostre jugador , la primera, el 7 d’agost de 1966, com a internacional júnior, en un partit jugat a França, on la selecció estatal es va imposar a la francesa per un ajustat 3-4. Va ser l’any 1967, quan la llista de partits es va fer llarga , primer dos partits en la categoria júnior, per passar per la B i arribar a la selecció absoluta A el 26 de juliol de 1967, en un partit jugat a Barcelona ,

  Els porters del club, sempre especials, diferents. Robert Moltó el primer que jo recordi. #100anysCNPobleNou   Fa dies que no parlo de waterpolo, avui us adjunto una fotografia d’un dels primers equips del club. Per parlar de waterpolo que millor que començar pel porter, pel número 1. En el club hem tingut molt bons porters, des de sempre , el primer que recordo jo va ser en Roberto Moltó. En   Moltó , un gegant que intimidava als davanters rivals, va estar relativament poc, però si que tinc ben present una cosa que no sabia que existís, un casament per poders.   Se’n va anar a viure a Guanabara ( Brasil) Amb els que jo ja vaig coincidir van ser en Toni Moreno, ros, de pell blanca, que va enamorar a la bonica esquenista del club,   Montserrat Espelta, la seva esposa, compartiren porteria amb en Xavi Burriel, bru, un autèntic play boy que ens va sorprendre tots amb la seva novia, després esposa , Iuren, noruega espectacular que se l’endugué un temps a la neu . En els equips in

La Travessia a Olot de l’any 1966, plena d'anècdotes . #100anysCNPobleNou     A casa, sempre ens han entusiasmat les travessies, així que, després de les experiències del pare a la travessia al Port de Barcelona, autentiques odissees, que ens meravellaven, no és rar que volguéssim emular-lo. Pràcticament les he fet totes, però una de les primeres va ser aquesta , la coneguda com la Travessia a Olot, però que té nom, és la travessia Tossols Basil , uns 800 metres al riu Fluvià.   L'Aigua era gelada. La sortida, amb l’aigua que t’arribava al melic, t'obligaven a ajupir-te per tenir-la a l’alçada del coll. El fred era intens, feia que et fessin mal els ossos. Un cop començaves a nedar , la cosa era suportable. Hi vàrem anar una bona colla i hi , en aquella edició es van produir una sèrie d'anècdotes que val la pena comentar.   La primera, és que quan vàrem arribar, veien les inscripcions, no hi havia cap nedador veterà, això va fer que, després de pregar-li ,olt, convencé