Els porters del club, sempre especials, diferents. Robert Moltó el primer que jo recordi. #100anysCNPobleNou
Els porters del club, sempre
especials, diferents. Robert Moltó el primer que jo recordi. #100anysCNPobleNou
Fa dies que no parlo de waterpolo,
avui us adjunto una fotografia d’un dels primers equips del club. Per parlar de
waterpolo que millor que començar pel porter, pel número 1.
En el club hem tingut molt bons
porters, des de sempre , el primer que recordo jo va ser en Roberto Moltó.
En Moltó , un gegant que intimidava als
davanters rivals, va estar relativament poc, però si que tinc ben present una
cosa que no sabia que existís, un casament per poders. Se’n va anar a viure a Guanabara ( Brasil) Amb
els que jo ja vaig coincidir van ser en Toni Moreno, ros, de pell blanca, que
va enamorar a la bonica esquenista del club, Montserrat Espelta, la seva esposa,
compartiren porteria amb en Xavi Burriel, bru, un autèntic play boy que ens va
sorprendre tots amb la seva novia, després esposa , Iuren, noruega espectacular
que se l’endugué un temps a la neu .
En els equips infantil i juvenil,
el meu primer porter va ser en Miquel Martos, grandot, que , a la nostra
piscina, es convertia amb un para penaltis infal·lible. S’empenyia de la paret
i feia un salt espectacular que deixava la porteria petita. En Ramon Vila, bon
nedador, però la seva envergadura li permetia arribar de pal a pal sense haver
de fer gaire esforç i en Nando Troy, intuïtiu, ben situat, vivint el partit com
ningú.
En la fotografia, en Roberto Moltó,
al centre a sota, entre en Josep Padrós i en Manel Felices.
Comentarios
Publicar un comentario