Els salts. Espectaculars, admirats i amb un home clau. Joaquim Cobos, saltador i entrenador. #100anysCNPobleNou

 

Els salts. Espectaculars, admirats i amb un home clau. Joaquim Cobos, saltador i entrenador. #100anysCNPobleNou

 

Jo tenia clar que palar de salts al club era parlar de Joaquim Cobos, al que jo vaig conèixer ja com a l’entrenador de la secció.

Els salts , una especialitat tant espectacular com dura, condicionava les instal·lacions esportives, doncs, per una part precisava d’una torre de salts, amb les possibilitats de disposar de llançar-se al buit des de les diferents alçades, Això feia que l’alçada de la instal·lació fos superior als 10 metres. No, no acabava aquí, evidentment , per molt bé que els nostres saltadors entressin a l’aigua, moltes vegades amb un estil que els feia entrar al líquid element com un punxo , sense ni esquitxar ni provocar cap onada, precisaven d’una profunditat que no els fes estavellar contra el fons de la piscina. A casa nostra fins a toca a terra tenies 5 metres. Era tot una prova de capacitat baixar a tocar el fons, els oïdes notaven la pressió, però sorties satisfet. També es cert que l’aigua , freqüentment, no era tant neta que permetés veure amb claredat el terra.

Doncs bé, aquell home que, fora, amb exercicis en sec, després amb un llit elàstic, per quan acabàvem els entrenaments la resta, cap a les 10 de la nit, començar la seva part de llançaments, fos des del trampolí d’1 metre, dels dos de 3 metres, del de 5 i el de 10 metres. Aquell home seriós, era en Joaquim Cobos, que també va competir en nom del club, és més va ser internacional. Era admirable veure com salt darrera sal, els rectificava, animava, gairebé sempre amb una cara severa que només corresponia al seu caràcter exigent. Feia esgarrifar quan veies que el salt no acabava bé i malgrat portar samarretes per esmorteir el cop, l’esquena plana sobre l’aigua des de les alçades feia que brotessin les llàgrimes.

Ell, en Joaquim Cobos i un dels seus saltadors avançats, en Pedro Keyer, vn ser internacionals, per exemple en un Espanya – França celebrat a Elx. Keyer, del que fa uns dies em parlava en Florentino Villà, va ser campió d’Espanya Infantil