En menys d’una dècada la piscina ja queia. Llavors el club , el barri, ja necessitava més. Entrevista a Tele/exprés d’octubre del 69. Promesa de l’ajuntament d’una piscina nova de 33 per l’any 1973. #100anysCNPobleNou

 

En menys d’una dècada la piscina ja queia. Llavors el club , el barri, ja necessitava més. Entrevista a Tele/exprés d’octubre del 69. Promesa de l’ajuntament d’una piscina nova de 33 per l’any 1973. #100anysCNPobleNou

 

Les instal·lacions actuals, Insuficients pel club, parlo de la part aquàtica, doncs, la piscina no dona per més. El compromís de l’ajuntament es fer una piscina nova, en principi i segons les paraules del regidor d’esports de Barcelona, David Escudé, en la mateixa instal·lació, a Can Felipa, un espai privilegiat al cor del barri. És més, el compromís era de fer-la de 33x25, és a dir, per poder fer-hi waterpolo a nivell de lliga estatal i internacional, suposo que ho tenen ben calculat i serà així, jo, potser perquè ho desconec, crec que no hi cap. Aquesta obra vol dir una sèrie de dificultats en l’ús de les actual que entenc s’hauran de veure afectades, no sé si està previst que es mantinguin, tant de bo i la gent del Poble Nou tingui les piscines que el barri mereix i necessita.  

Dit això, us presento un retall de diari, d’octubre de l’any 1969, la piscina,  que no feia ni 10 anys s’havia construït, es torbava en estat ruïnós. L’entrevista, al diari Tele Exprés, parlava amb Josep Escobosa, el vocal de natació del club, que explicava com , malgrat els esforços del club en el manteniment, sobretot a les sis calderes que calefactaven l’edifici, doncs, disposar de l’aigua i l’ambient a bona temperatura és obligat en aquest tipus d’instal·lació. Així i tot, el deteriorament feia que, en alguna competició, a la graderia s’hagués de seguir protegits pels paraigües. Els vestidors, per les filtracions i humitats, es convertissin amb ferms perillosos, en els que era fàcil patinar, això entre moltes altres deficiències que feien urgent la intervenció.

Aurora Chamorro (a.c.s) i Manolita Gutierrez, en aquell moment campiones d’Espanya, ja parlaven de la necessitat d’una piscina adequada. Agustí Mestres, l’entrenador, ja parlava de la piscina promesa per l’ajuntament de Barcelona. Una piscina de 33 metres, al costat de l’existent o a prop, descoberta però climatitzada,  que durant 9 mesos l’any permetés l’entrenament. Estava prevista per la temporada 1973-74 i encara no hi és.

Això en un club que era a l’elit de la natació i el waterpolo estatal . Confiem que ara no sigui així.

Demà seguiré amb el tema.