CN Poble Nou. 100 anys fent barri.

  Un contracte d’un tècnic per part del Comitè Olimpic Espanyols que deixa a les clares la importància del CN Poble Nou per la natació estatal. #100anysCNPobleNou   Hi ha tresors que demostren la importància que va tenir la nostra piscina per la natació estatal, una d’elles, es comprovar com , des del mateix Comitè´ Olímpic Espanyol, el 24 de febrer de 1962, es signava el contracte amb un entrenador holandès jove, havia vingut a Manresa per a substituir a Cor Braasem , però la seva vàlua no va passar desapercebuda a les autoritats esportives de llavors. Situaven la residencia del tècnic a Esplugues de Llobregat, Avda. Del Generalisimo 12, unes retribucions de 2.500 pessetes, amb quatre pagues extres, però, més enllà de la categoria del que fou el timoner de la natació estatal durant dècades, el que és prou interessant és el seu lloc de treball: en la piscina del CN Pueblo Nuevo. Un testimoni infal·lible de que els millors nedadors entrenaven a casa nostre. No només vam...

  L’esquelet de la piscina, la nevada del 62 i , en color, fent goig. #100anysCNPobleNou   Parlem moltes vegades de la piscina que va significar que el nom del Poble Nou i el Club, fossin dels més importants en la natació catalana. En la nostra piscina, la nostra llar, vàrem acollir a nedadors i waterpolistes de gairebé tots els clubs, es feien festivals amb l’elit d’aquell moment. Dit això, us voldria oferir una fotografia durant la construcció de la mateixa, és a dir , ensenyant les vergonyes. Les columnes que aguantarien les vidrieres gegantines que permetien que entrés la llum ja hi eren, l’esquelet era ben visible. Al seu costat les fotografies de la piscina l’any de la nevada, una d’elles amb la perspectiva de tota la plaça crec que es deia Lope de Vega. La quarta , la piscina ben vestida, presentada per l’alta societat. Records impagables.

  Fent “gimnàs” a la pista. #100anysCNPobleNou   En moltes ocasions us he parlat de com fèiem la preparació física en sec, en aquells temps només a principi de temporada, en la etapa bona anàvem al gimnàs municipal a Montjuïc o a l’Estadi Olímpic, però, en les inicis, les graderies eren un dels llocs on fèiem els exercicis, normalment a toc de xiulet. L’entrenador, en aquest cas en Carles Adern, marcava l’exercici i quan era el canvi. Fèiem servir poc ferro, es treballava molt amb el propi cos, sobretot abdominals, lumbars, planxes ... es pot veure que tots   patíem per ha fer correctament els exercicis. Vinyals, Andrei, Pané, Montia, Villà, Gutiérrez, T Ventura, Espelta. I Sánchez, Sintes ... els podreu trobar en ambdues fotografies.

  Quan m’he llevat, els núvols anaven guanyant terreny al sol, cobrint el firmament, res feia pensar que tindria una trobada que em faria feliç, que m’il·lusionaria. Haia quedat per fer una fotografia pel centenari del CN Poble Nou, el meu club d’origen, el meu bressol com esportista i persona, l’havia de fer amb un dels joves jugadors del planter del club, un waterpolista amb projecció. No el coneixia, però, ell i la seva família m’han conquistat. Permeteu que m’expliqui. He arribat al lloc de la cita, al peu del que era la piscina del CN Poble Nou, l’antiga, la de Llull/Espronceda, el cel no sabia que fer, si ploure o no, així que espurnejava. Allà , en un banc, entretenint-se amb les seves coses, hi havia un home jove, portava la suadora del centenari del club, així que m’era molt fàcil identificar-lo com el fotògraf. Mentre esperaven a l’Àron, hem tingut temps per a parlar del que va representar aquell lloc per molts dels veïns del Poble Nou. Ell, entusiasmat pel mon de la fo...

  Antoni Tortosa i Mercè Domeque al front de la desfilada del festival final de cursets. #100anysCNPobleNou   Les finals de cursets eren una veritable festa del club. De cara l’estiu es feien els cursos , és gairebé impossible saber quants nenes i nens van aprendre a nedar en aquella pisci na de la que actualment queda la graderia. El festival es vestia com un gran esdeveniment, la piscina guarnida com si es tractés d’un campionat important, les series ordenades, àrbitres, que no actuaven oficialment però ho eren i els esportistes destacats del club encapçalant la desfilada , amb la bandera del club com es pot veure ne aquesta fotografia. Pels infants la desfilada era comparable a la   dels Jocs Olímpics, competien perdent l’alè per arribar els primers,   la qual cosa portava a sorpreses desagradables, amb algun que empassava aigua i s’agafava a la surera i sobretot la pèrdua de l’estil.   Era l’autentica pedrera del club, d’aquests cursets sorgiren els ca...

  La generació de la piscina coberta dels anys 60, van fer de l’amistat una forma de viure i , en temps de foscor, van saber marcar el camí als que els van seguir. #100anysCNPobleNou   Feia dies que no afegia cap escrit sobre el centenari del CN Poble Nou, en contra del que pensa la gent, ser jubilat no és sinònim de disposar de tot el temps del món, més aviat al contrari, sobretot si tens néts. Tots deveu saber allò de : Papa, tu que no fas res... A més a més , els que venim del món de l’esport, ens costa molt no mantenir l’activitat, ens deixem “enredar” fàcilment per a col·laborar en diferents iniciatives, sobretot si son del nostre esport o quelcom que vagi d’acord amb els nostres sentiments i forma de pensar. Una de les coses que més m’ha admirat d’aquells que van ser els impulsors del club modern, és a dir, els que la dècada dels 60 van iniciar-se en la natació , el waterpolo, “ballet aquàtic” i els salts, va ser com van fer de l’amistat una forma de viure. Potse...

  Pocs ho recorden, però, l’any 1972, la nostra Aurora Chamorro, més enllà de ser la primera olímpica del club, es va imposar en la Travessia al Port de Barcelona, proclamant-se campiona de Catalunya de Gran Fons. En categoria infantil, Bonet, Gasch i Marmol guanyaven per clubs. #100anysCNPobleNou   En el tercer episodi dedicat a la Travessia al Port de Barcelona, la de l’any 1966, en absolut masculí, Josep Maria Pelegrí i Josep Padrós eren dotzè i tretzè, en femení absolut, Soledad Rodríguez, era tercera, mentre Isabel Sánchez era setena, en aquella classificació Dolors Jané, que amb els anys entrenaria al nostre club era cinquena. En infantils, Esteve Montía i Miquel Martos en homes i Margarita Castillo en dones ens representaven, similar va ser la quarantena edició, amb Padrós desè, com el millor en homes, Margarita Castillo en dones, en infantils Sintes i Montía eren entre els deu primers i Ana Isabel Andreu era segona entre les dones. Malgrat bones actuacions desapare...

  La Travessia al Port de Barcelona segueix donant títols de Campió de Catalunya de Gran Fons a nedadores del CN Poble Nou. Núria Pérez, repeteix l’any 1963 i Montserrat Espelta guanya l’any 1965 en categoria infantil femenina. #100anysCNPobleNou   L’any 1963, Núria Pérez es torna a imposar en la Travessia al Port de Barcelona en la categoria infantil femenina, el quadre d’honor el comparteix amb en Toni Corell, Ana Maria Santamaria i en Lolo Ibern, un quadre d’il·lustres del nostre esport. Aquell anys, Montserrat Espelta era quarta, Nieves Rodríguez, sisena, Carme Saldaña , desena, en la categoria infantil femenina. Entre els infantils masculins, Enric Escobosa, sisè, Antoni Lloret i Ricard Ballester ens representaven. En absoluts, Mercedes Nogueira era sisena i Manel Felices, el vint-i-unè i Josep Ros , Herminio Barrios, Josep Padrós, Alfons Catalán, Antoni Tortosa completaven   la participació del club. L’any 1964, Nieves Rodríguez era segona en la Travessia Gran...

  Som a la travessia la Port de Barcelona des de l’any 27, la segona edició,   encara com Olímpic, l’any 33 ja hi som com a Poble Nou i el 1962 hi participem amb un equip complet. Núria Pérez s’imposa en l’infantil femení i Josep Maria Pelegrí és tercer en la mateixa categoria. #100anysCNPobleNou   Una de les proves mítiques del calendari de natació a principi de segle passat, la segona meitat de la dècada de 1920, era la Travessia la Port de Barcelona i, com no podia ser d’un altre manera, el Club Natació Poble Nou. Va ser l’any 1927 quan hi podem trobar a Manel Lecha, qui va ser president del club, competint com a independent, era la segona edició, en la tercera, l’any 1928, ja va competir com a nedador de l’Olímpic, acompanyat de Joan Duch. Eren els temps que Ramon Artigas , del Athletic s’imposava. L’any 31, el mateix Manel Lecha aconseguia   ser el tretzè, encara competint per l’Olímpic, essent dotzè en la setena edició, ‘any 1932. Va ser l’any 1933, en la v...