Antoni Tortosa i Mercè Domeque al front de la desfilada del festival final de cursets. #100anysCNPobleNou

 

Antoni Tortosa i Mercè Domeque al front de la desfilada del festival final de cursets. #100anysCNPobleNou

 

Les finals de cursets eren una veritable festa del club. De cara l’estiu es feien els cursos , és gairebé impossible saber quants nenes i nens van aprendre a nedar en aquella pisci na de la que actualment queda la graderia.

El festival es vestia com un gran esdeveniment, la piscina guarnida com si es tractés d’un campionat important, les series ordenades, àrbitres, que no actuaven oficialment però ho eren i els esportistes destacats del club encapçalant la desfilada , amb la bandera del club com es pot veure ne aquesta fotografia. Pels infants la desfilada era comparable a la  dels Jocs Olímpics, competien perdent l’alè per arribar els primers,  la qual cosa portava a sorpreses desagradables, amb algun que empassava aigua i s’agafava a la surera i sobretot la pèrdua de l’estil.  Era l’autentica pedrera del club, d’aquests cursets sorgiren els campions que durant anys van representar la nostra entitat arreu del món.

En la imatge que us exposo hi podeu trobar , encapçalant la desfilada, a Antoni Tortosa, que va ser nedador i jugador del club i àrbitre, darrera seu Mercè Domeque, una de les figures de la nostra natació artística, llavors més conegut com a ballet aquàtic o natació artística.

La graderia plena de gom a gom, pares, avis , germans, i , si us hi fixeu , podreu veure com , el senyor que apareix a peu de piscina, davant de la bandera, ho fa amb el cigarret encès a la mà. Eren altres temps.

 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más