Pocs ho recorden, però, l’any 1972, la nostra Aurora Chamorro, més enllà de ser la primera olímpica del club, es va imposar en la Travessia al Port de Barcelona, proclamant-se campiona de Catalunya de Gran Fons. En categoria infantil, Bonet, Gasch i Marmol guanyaven per clubs. #100anysCNPobleNou

 

Pocs ho recorden, però, l’any 1972, la nostra Aurora Chamorro, més enllà de ser la primera olímpica del club, es va imposar en la Travessia al Port de Barcelona, proclamant-se campiona de Catalunya de Gran Fons. En categoria infantil, Bonet, Gasch i Marmol guanyaven per clubs. #100anysCNPobleNou

 

En el tercer episodi dedicat a la Travessia al Port de Barcelona, la de l’any 1966, en absolut masculí, Josep Maria Pelegrí i Josep Padrós eren dotzè i tretzè, en femení absolut, Soledad Rodríguez, era tercera, mentre Isabel Sánchez era setena, en aquella classificació Dolors Jané, que amb els anys entrenaria al nostre club era cinquena. En infantils, Esteve Montía i Miquel Martos en homes i Margarita Castillo en dones ens representaven, similar va ser la quarantena edició, amb Padrós desè, com el millor en homes, Margarita Castillo en dones, en infantils Sintes i Montía eren entre els deu primers i Ana Isabel Andreu era segona entre les dones. Malgrat bones actuacions desapareixem del pòdium, fins l’any 1970, amb Gaspar Ventura segon infantil, la següent Josep Bonet, tercer infantil per arribar la quaranta-cinquena edició , quant Aurora Chamorro, una velocista, la millor, s’imposava en la prova llarga, era la primera nedadora del CN Poble Nou que guanyava una travessia la port de Barcelona en categoria absoluta, essent per ella el títol de Campiona de Catalunya de Gran Fons.  Aquell anys, amb en Josep Bonet segon, Josep Gasch cinquè i Javier Marmol onzè, el CN Poble Nou s’imposava en el Trofeu Draper, com a millor club en la prova infantil

 




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más