La generació de la piscina coberta dels anys 60, van fer de l’amistat una forma de viure i , en temps de foscor, van saber marcar el camí als que els van seguir. #100anysCNPobleNou

 

La generació de la piscina coberta dels anys 60, van fer de l’amistat una forma de viure i , en temps de foscor, van saber marcar el camí als que els van seguir. #100anysCNPobleNou

 

Feia dies que no afegia cap escrit sobre el centenari del CN Poble Nou, en contra del que pensa la gent, ser jubilat no és sinònim de disposar de tot el temps del món, més aviat al contrari, sobretot si tens néts. Tots deveu saber allò de : Papa, tu que no fas res...

A més a més , els que venim del món de l’esport, ens costa molt no mantenir l’activitat, ens deixem “enredar” fàcilment per a col·laborar en diferents iniciatives, sobretot si son del nostre esport o quelcom que vagi d’acord amb els nostres sentiments i forma de pensar.

Una de les coses que més m’ha admirat d’aquells que van ser els impulsors del club modern, és a dir, els que la dècada dels 60 van iniciar-se en la natació , el waterpolo, “ballet aquàtic” i els salts, va ser com van fer de l’amistat una forma de viure. Potser no hi havia més possibilitats, però, ells, que eren fills de la postguerra, van saber revolucionar la forma de viure, s’obrien camí gaudint de cada moment. Qualsevol trobada era motiu de festa, de celebració, ells , la joventut d’aquell anys, ens van marcar el camí a les generacions que els vàrem seguir.

Avui, no us posaré noms, només us adjuntaré unes fotografies d’aquells amics que van saber oblidar una època fosca i , malgrat que les fotografies son en blanc i negre, van començar a tenyir el dia a dia de color, de vida, d’il·lusions. Van gaudir i ens van marcar el camí.

¿Afortunats?. Si, però van saber fer de l’oportunitat que el Club Natació Poble Nou els va oferir per aconseguir canviar el món, essent un exemple, que amb els anys els ha convertit en triomfadors, tots han aconseguit triomfar en la vida , professionalment i el que és millor, hores d’ara, segueixen units per l’amistat i senyalant el camí a seguir.

Per ells, agraït i amb un:  Per molts anys!










Comentarios

Entradas populares de este blog

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo