CN Poble Nou. 100 anys fent barri.

  Diploma de soci d’honor als olímpics a Munich 72. #100anysCNPobleNou   Els tres olímpics del CN Poble Nou, l’Aurora Chamorro, en Josep Padrós i jo mateix, que vàrem competir en els JJOO de Munich 72, entre d’altres reconeixements, vàrem rebre un diploma que ens reconeixia coma Socis d’honor del nostre club. Tot un orgull. El que no sabia jo, és que , uns anys després , bastants, em veuria sorprès per que uns amics em demanaven aquell diploma per fer una còpia i presentar-lo com a prova en una de les disputes per la presidència de l’entitat. Unes lluites que , per sort, ja han quedat aparcades i oblidades, però que van significar que s’adonessin de que no es disposava de l’acta de l’assemblea que aprovés la designació, així que, passats uns quants anys, s’hagés de tornar a presentar per l’aprovació de l’òrgan corresponent la condició de soci d’honor als tres. Desconec si n’hi a més i qui son, però, la nostra gratitud per aquest reconeixement és ben present així com l’estima a

  Els homes del CN Poble Nou també feien rècords d’Espanya de natació. Agustí, Villà, Ventura i Vila superen el “tope” del 4x200 lliures infantil. #100anysCNPobleNou   Així com en dones ha estat més freqüent, pel que fa als homes, ha costat molt més aconseguir rècords d’Espanya per part de nedadors del nostre club. El primer, no sé si el darrer, va ser el que va assolir l’equip format per Enric Agustí, Florentino Villà, Gaspar Ventura i Ramon Vila, superant la marca que havia establert la Federació Española en la prova dels 4x200 metres lliures en la categoria infantil. ES va assolir amb dos nedadors al límit de l’edat, en Ramon i l’Enric, mentre en Florentino i jo, en Gaspar, encara teníem un altre any en la categoria. La marca 8.57.4. El reportatge que ens va fer Antoni Villar a Dicen va ser recolzat per una sessió de fotografies que us adjunto.

  EL CN Poble Nou arriba als JJOO per la porta gran. Josep Padrós anota el gol per a anar als JJOO de Mèxic 1968. #100anysCNPoble Nou   EL CN Poble Nou arriba als JJOO per la porta gran.   Ara sembla que la presencia del nostre waterpolo en els Jocs Olímpics, tant en homes com dones, estigui garantida i lluitant per les medalles, això no és així, ni de lluny. Després de que la selecció estatal participés en els JJOO de Londres 1948 i Hèlsinki 1952, es va produir una absència llarga, fins l‘any 1968, quan es va aconseguir la classificació pels JJOO de Mèxic, essent Josep Padrós, peça clau per assolir aquest retorn a l’elit. Va ser en el Preolimpic, en el partit decisiu, davant Bulgària, llavors una potencia, que el nostre jugador va aconseguir el gol que significava la victòria i el retorn del waterpolo a l’esdeveniment esportiu més important del món. Des de llavors, només el 1976, per unes circumstancies especials, que en un altre capítol explicaré s’ha faltat. Penso que , tan im

  Juan Gutiérrez, col·laborant amb l’Associació de Pares de nedadors del CN Poble Nou, ens deixa una joia pel record. #100anysCNPobleNou   L’altre dia em vaig reunir a Can Felipa, la piscina actual del CN Poble Nou , amb el president i els encarregats de diferents actes del centenari del club.   Una reunió productiva, interessant, de la qual puc extreure, més enllà de la vàlua professional de cada un dels col·laboradors, quelcom que em va fer sentir-los pròxims, molt a prop dels meus sentiments referent al barri i al club. Em vaig sentir còmode i involucrat. En una estona em van presentar el que havien fet i, , us puc assegurar que és realment espectacular, ja ho veureu, ja s’està en el tram final i cal polir el treball i afegir el que troben caldria per arrodonir el projecte. Un dels objectius era trobar premsa que destaqui els èxits d’aquella etapa exitosa del club i objectes que puguin enriquir l’exposició que es farà properament. Al cap tenia les imatges d’algun àlbum recolli

  1965. Ascens a la màxima categoria catalana de l’equip de waterpolo amb Jaume Granada d’entrenador. #100anysCNPobleNou   L’any 1965 va ser el de l’ascens a la primera divisió catalana de waterpolo.   Jo era petit i , quan els companys em parlaven de que aquest ascens s’havia produït amb el Jaume Granada d’entrenador m’oferia dubtes per a situar-ho exactament i trobar documentació. Em semblava curiós que en Jaume Granada, un home del CN Atlètic hagués estat entrenador nostre, però va ser coincidint amb l’estada de Carles Adern als Estats Units, quan per a suplir-lo, en natació va arribar en Josep Claret i en waterpolo en Jaume. La fotografia als peus del timbaler del Bruc, amb el tècnic a baix a la dreta, amb la camisa blanca, és la millor prova, un testimoni gràfic que amb la constància de la noticia que publicava la revista Crol donen fe de l’ascens.

  El CN Poble Nou , segon club d’Espanya de salts segons el rànquing de 1964. #100anysCNPobleNou A la revista Crol, diguem que el diari oficial de la FEN, la Federación Espanyola de Natación, en el seu número 2, el 1965, oferia per primer cop una classificació per clubs amb saltadors participants en els Campionats d’Espanya, afegint-hi els rànquings en els Campionats regionals, El CN Poble Nou era segon, només superat pel CN Catalunya, amb un total de 18 clubs.  

  Recordar equips sempre és important, és palar de la nostra vida. Anècdota de Joan Salvà. #100anysCN PobleNou   L’altre dia, en Toni Moreno, feia 75 anys i un de la colla va penjar aquesta fotografia prou històrica, doncs, “protegits” pels flancs per l’entrenador, Agustí Mestres , a l’esquerra de la fotografia i Llibert Sánchez, el delegat, trobem un dels equips històrics de la nostra entitat. Curiosament en la fotografia no hi ha el que ha estat el nostre waterpolista més representatiu, en Josep Padrós, però, la qualitat de la mateixa fa que valgui la pena exposar-la. Ha de ser de l’any 66 aproximadament i Drets: Toni Moreno, Andreu Amaya, Joan Salvà, Josep Maria Pelegrí, Herminio Barrios, Manel Felicies, José Ros. A la gatzoneta: Juan Sintes, Tomás Lurbe i Miquel Martos. En Joan Salvà, va venir al club provinent del Fabra i Coats, que amb els anys seria CN Sant Andreu, club al que retornaria. Bon nedador i waterpolista, va ser el protagonista d’una anècdota que m’agradar