Setembre de 1967, Josep Padrós es medalla de bronze en els Jocs del Mediterrani de Tunísia, la primera medalla internacional del CN Poble Nou. #100anysCNPobleNou

 

Setembre de 1967, Josep Padrós es medalla de bronze en els Jocs del Mediterrani de Tunísia, la primera medalla internacional del CN Poble Nou. #100anysCNPobleNou

 

La primera medalla internacional va ser per Josep Padrós. Era en els Jocs del Mediterrani celebrats a Tunísia. La selecció estatal de waterpolo, després d’haver-se imposat en els primers , va tenir un paper allunyat del que esperaven els responsables federatius dn els segons jocs del Mediterrani, els celebrats a Barcelona. No sé si va ser per això o per un altre motiu, no va ser fins a 1967 que es va tornar a participar en waterpolo, va ser a Tunísia. La natació va aconseguir molts èxits individuals i en els equips de relleus i el waterpolo no va voler ser menys, aconseguint un tercer lloc després d’un magnífic torneig en el qual només van ser superats per les potents Iugoslàvia i Itàlia i amb resultats més que dignes.

En aquells equip, Bandy Zoliomi, el seleccionador , va incloure alguns dels nedadors més destacats, doncs, aquests havien competit la primera part dels jocs i, quan va arribar l’hora del waterpolo ja estaven lliures. Així, medallistes en natació, Torres, Fortuny i un menys habitual Corell, van jugar en l’equip de waterpolo. Entre els waterpolistes que podríem definir com a purs, encara que tots tenien un origen en la natació de competició hi era el nostre Josep Padrós.

En una competició plena d’anècdotes, com en una recepció en que es van servir llagostins, però, com a recomanació els van dir que millor protegir l’estomac i no tastessin ni l’aigua ni el vi, es van haver d’acompanyar amb...llet. Coses d’aquells països i aquells moments.

La poca fundaria de la piscina, davant de les queixes dels equips, doncs, era poc profunda, es va solucionar afegint aigua, vint centímetres per sobre els sobreeixidors.

En Josep Padrós va fer dos dels gols del combinat, clar que no era tant fàcil en aquell moment, doncs, es jugava amb el que eren punts de penalti, la majoria de les notacions eren pels encarregats de llançar les penes màximes, però, va ser el cinquè jugador més utilitzat pel tècnic hongarès

Amb aquell 4-2 davant Grècia, aquell pòdium del 15 de setembre de 1967, significava el primer gran eixit internacional del nostre club.









Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Retrobar-se amb la família després de mig segle. #100anysCNPoble Nou

Imagen
  Retrobar-se amb la família després de mig segle. #100anysCNPoble Nou   M’agraden els desafiaments, estar actiu i més quan aquests reptes signifiquen reviure moments que han marcat la meva vida, en bona part, m’han fet tal com soc i el que és important, em fa apropar-me a aquells que m’han acompanyat en el camí. Fa un parell de dies, en els diversos grups d’ex-nedadors del CN Poble Nou, vaig penjar el següent escrit: Bon dia amics. Aquest any 2024 a punt de començar el CN Poble Nou complirà els 💯 anys. Des del dia 1 començaré a publicar per totes les xarxes, Facebook, X ( Twitter) ... En un blog, fotografies i una història del club, de vosaltres en definitiva. M'agradaria disposar de documents vostres, fotografies, comentaris, històries, vivències, escrites O oralment, per a publicar les i al final de l'any poder fer el recull i el llibre del centenari. Moltes gràcies per endavant. Ho podeu fer enviant ho al meu WhatsApp O al meu mail . Estic segur que hi haurà una b
Leer más

Els orígens. Documents i memòria. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Els orígens. Documents i memòria. #100anysCNPobleNou   M’ha costat molt decidir si començava,   aquesta sèrie de narracions, pel principi o el final, un final que, com us vaig dir ahir, és un retrobament per sempre. Com el alguns llibres , he decidit alternar, fer salts en el temps, així que no us estranyi, un dia estarem els anys 60 i , el següent,   podem fer un salt fins els voltants dels dos mil vint. Malgrat que celebrem els centenari del club, fos del 1924, com els estatuts que vaig aportar al club i que el meu pare va guardar durant tota la vida amb les coses de l’avi o l’any 1931, la realitat és que per tots nosaltres, el club comença quan es fa la piscina de la Plaça Lope de Vega, en la cruïlla dels carrers Llull- Esponceda, entrant pel xamfrà. La piscina, la que es va convertir en casa nostre durant molts anys, va ser, si no vaig errat, la primera piscina municipal de Barcelona ciutat. Va ocupar l’espai que havia estat el camp del “Jupit”, el Club Esportiu Júpiter,  
Leer más

Els entrenadors. Carles Adern. Fugura i anecdotes, #100anysCNPobleNou

Imagen
  Una de les claus de la reeixida   de qualsevol club és l’equilibri entre directiva, esportistes, tècnics i els pares. Qualsevol cosa d’aquestes que falli, no impossibilita del tot l’èxit, però ho fa més difícil, molt més difícil. Jo sempre he tingut la sort de tenir bons entrenadors i quan son més importants és quan comences, doncs, hi ha certs aspectes de l’esport que son complicats de rectificar quan ja s’han convertit en hàbits. En el Club Natació Poble Nou, una de les grans avantatges que vàrem tenir ho van ser els entrenadors, sobretot en un aspecte que hores d’ara els entrenadors , degut a les circumstancies, no fan , ni poden fer, ni els clubs es poden plantejar, parlo de que els primers entrenadors portaven totes les categories i en la majoria dels clubs, el waterpolo. Els primers entrenadors , mentre jo vaig ser al club, van ser en Carles Adern, un bon tècnic, amb un caràcter especial, que amb els anys se’l coneixia per mister frigolino, doncs, per començar l’entrenament
Leer más