Xavier Burriel i Andreu Amaya, amb l’equip dels Almogàvers. La solució per seguir jugant al club mentre feies la “mili”. #100anysCNPobeNou

 

Xavier Burriel i Andreu Amaya, amb l’equip dels Almogàvers. La solució per seguir jugant al club mentre feies la “mili”. #100anysCNPobeNou

 

Ara hi ha molta gent que no sap ni que és, però en la joventut d’aquells temps, la “mili” el servei militar, marcava la vida, és a dir la fraccionava d’una manera tant significativa que era un abans i un després de fer la mili. Perquè ens entenguem, suposo que els que ho vàreu viure coincidireu amb mi, era un trencament amb la adolescència , amb la vida depenent dels pares, per , quan tornaves, era el moment de casar-se formar la família i treballar de debò. Una mica era així.

En el món de l’esport, moltes carreres prometedores finalitzaven així, doncs, quan tornaves costava reintegrar-te a alt nivell, tant per la pèrdua de la forma com per l’exigència de la vida laboral i familiar que la societat gairebé obligava . Alguns dels nostres waterpolistes  van ser capaços de trobar solucions imaginatives, una d’elles és l’equip dels Almogàvers, que el formaven els jugadors de waterpolo en període militar i que els permetia poder anar a entrenar a canvi de competir amb el nom de l’exercit.  

Llavors es feien tornejos , amb els mateixos clubs de procedència dels jugadors, que col·laboraven amb ells i que, normalment guanyaven els Almogàvers, aconseguint els trofeus que anaven a les vitrines de la caserna amb la satisfacció del capità. En la fotografia un dels equips dels que parlem , aquest amb dos jugadors del nostre club, en Xavier Burriel i l’Andreu Amaya, els dos primers drets des de l’esquerra. En el text de l’inferior de la fotografia explica la forma i el fons, lloant l’ajut del Capità General, però, la cosa va començar abans, i em ve a la memòria el capità Llorca, que ho era de la caserna de Sant Boi, on van servir com a voluntaris entre d’altres el nostre primer olímpic, Josep Padrós. Recordo com explicaven les anècdotes, com uns vestits ajudaven a aconseguir permisos, ( Vicenç Brugat el porter del CN Sabadell i olímpic a Mèxic 68, treballava en el ram) o com incrèduls explicaven com la piscina podia estar arrestada o una escala.