Una sorpresa divertida. Ens van fer riure, gaudir i donar una lliçó. Els nostres pares llançant-se a la piscina per a nedar disfressats . Un petó per cadascun d’ells, siguin on siguin, molts al cel.#100anysCNPobleNou

 

Una sorpresa divertida. Ens van fer riure, gaudir i donar una lliçó. Els nostres pares llançant-se a la piscina per a nedar disfressats . Un petó per cadascun d’ells, siguin on siguin, molts al cel.#100anysCNPobleNou

 

Sempre us he parlat de que l’ambient de familiaritat del club era inigualable. La nostra vida, i la dels pares era al barri, la piscina, la natació i el waterpolo. Els finals de temporada eren una festa que, llavors , trobàvem com quelcom normal, un dia de festa, una excursió amb els pares, entrenadors, amb jocs, partits de futbol i un dinar. Hi anàvem en autocar.

Per Nadal, la festa, amb pel·lícules de les activitats, la cistella pels entrenadors, el premi als valors humans, era un celebració entranyable. Cada Campionat de Catalunya o Espanya eren motiu per a fer colla, per fer les amistats indestructibles. És més diria que cada setmana , cada interclub, era motiu de trobada amb els amics.

La confiança va ser tal que , els pares, tal com feien en aquells moments “Los locos de l’aire”, els saltadors que , en finalitzar les competicions , ens delectaven, disfressats, amb salts còmics, doncs, com us deia, els nostres pares,van voler provar les seves qualitats  natatòries , de manera divertida, amb indumentàries que ens van fer riure, gaudir d’aquell moment. Ens van sorprendre a tots i ens van donar una lliçó.

Un petó per cadascun d’ells, siguin on siguin, molts al cel.




Comentarios

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo