Toni Moreno, en una imatge de Teo Gibert, ens porta a recordar una actuació espectacular i una anècdota. #100anysCNPobleNou

 

Toni Moreno, en una imatge de Teo Gibert, ens porta a recordar una actuació espectacular i una anècdota. #100anysCNPobleNou

 

Malgrat disposar de piscina, hi va a ver una època que, no recordo els motius, vàrem jugar els partits a la piscina Sant Jordi, en camp de màximes dimensions, 30x20. En la imatge que us adjunto, corresponent al Campionat de Catalunya, no tinc present la temporada, es pot veure el que no era tant freqüent llavors, vull dir, imatges de gols de waterpolo.

La fotografia de Teo Gibert, comenta , suposo que encertadament, que el gol és de Toni Comas, del club blanc i verd, superant al nostre porter, Toni Moreno. Dic que suposo que encertadament, doncs, el davanter que ha fet el llançament no es pot veure entre els esquitxos de l’aigua. A qui si que puc identificar és al defensa que mira endarrere, esperançat que el seu company aturi el xut, soc jo, amb el número dos al casquet.

En Toni Moreno, un bon porter i amic, va tenir molt bons partits, però, n’hi ha un d’extraordinari, davant el CN Barcelona, també a la piscina Sant Jordi, quan el CN Poble Nou va superar , per segon cop a la historia al CN Barcelona, el que , en aquell temps era una heroïcitat. Tots els intents d’anotar dels cenebistes es van estavellar en els braços del “guardameta” . Crec que el resultats devia ser de 1-2, o màxim 2-3. Era final d’any de 1972. Un partit amb anècdota, doncs, el primer partit en que es va guanyar al club degà del waterpolo estatal, en Josep Padrós, el nostre primer olímpic, no va jugar i , com deia, no volia deixar la practica del waterpolo sense haver guanyat al CN Barcelona. En aquell partit va aconseguir fer realitat el seu somni.





Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más