En el dia del pare, em quedo amb l’Alfred Villà. Va marxar d’hora però encara és en el nostre record. #100anysCNPobleNou

 

En el dia del pare, em quedo amb l’Alfred Villà. Va marxar d’hora però encara és en el nostre record. #100anysCNPobleNou

 

No podia tancar el dia del pare sense dedicar un d’aquests petits articles a un dels pares que més tinc en el rècord. Quan aquest matí he vist el que ha publicat en Florentino Villà, amb una fotografia seva, de petit amb el seu pare, he decidit que no podia deixar passar l’oportunitat, avui era el dia. L’Alfred , el pare Villà, va ser un home de piscina i després un home de club, del nostre club, el CN Poble Nou. Feien parella amb el meu pare, hi eren sempre, als entrenaments, a les competicions, fent el que calgués per ajudar, sempre al costat dels seus fills , però tractant als altres com si ho fossi.

L’Alfred, que, suposo que el seu fill no s’enfadarà perquè ho expliqui, era un home de la broma, li agradava fer acudits de tot. Curiosament, la seva esposa, la Fina, que avui és el seu sant, quan de jove el veia, li feia respecte, era molt seriós, van acabar casant-se, coses de la vida.

Havia jugat al futbol, sempre deia que era extrem, però que corria tant que es deixava la pilota endarrere. Immigrant de França, tenia una frase dedicada als que la van ocupar, Tête de cochon, els alemanys. Sempre hem quedarà gravat aquell Nadal que em va sorprendre amb el que menjarien a casa, doncs, per mi, aquell dia era de escudella, carn d’olla, gall dindi i ell parlava del “besugo”.

Va marxar jove. No li tocava, però va deixar un gran record i estimació en la meva persona i en la de tots que el van conèixer.

Aquí , en les imatges el podreu veure amb les mil i una situacions que formaven la seva vida. En la graderia veient un fstiva de salts, amb la sogre i la dona, la Fina, amb en Floren a la falda, a la barca a la travessia al Port de Barcelona, amb els diversos equips.

I permeteu-me tancar aquest escrit amb l’anècdota. Era la Travessia a l’estany de Banyoles, i amb el meu pare, per seguir la prova, van llogar una barca a rems. Vàrem acabar la rova i encara estaven donant voltes . Una experiència inesborrable.