Els nostres nedadors es proven com atletes a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Mercè Torras, Núria Pérez, Egea i Pascual, els més destacats. #100anysCNPobleNou

 

Els nostres nedadors es proven com atletes a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Mercè Torras, Núria Pérez, Egea i Pascual, els més destacats. #100anysCNPobleNou

 

Sorpresa. Sempre havia pensat, suposo que son coses que deuen passar a tothom, que els entrenaments a l’Estadi de Montjuïc, eren cosa nostra, que es devia a la relació de l’Agustí Mestres , el nostre entrenador, amb el senyor Nemesi Ponsati, una persona reconeguda en el món de l’esport, un pedagog de l’esport, del CN Barcelona, que ens va iniciar en les diferents modalitats.

El senyor Mestres, en la pretemporada, ens feia anar a l’Estadi Olímpic i al Gimnàs Municipal, també a Montjuïc. L’estadi estava deixat, molt deixat. Allà hi vivien famílies de gitanos, amb cavalls i tot . Quan havíem de córrer, reconec que jo soc bastant negat per això, ho fèiem per la cora llarga, de 500 metres. Si volíem fer alguna prova cronometrada, recordo que els 400 metres, era la prova més dura del món, asfixiant. Els 100 llisos, la sensació de caure. El salt d’alçada, amb la modalitat de “rodillo”, encara em sortia prou bé, això si, sense pujar massa a munt i així...

Però tot això, que estava convençut que era innovador, trobo en el Butlletí  de maig de 1965, que ja ho va fer l’equip de natació amb en Carles Adern. Adjunto l’escrit , però , aquests competint com atletes, en les modalitats de 100, 500 i 1000 metres llisos, llançament de pes i salt d’allargada.

En infantils es va imposar Egea, seguit de Rebollo i Sintes. Les dones de la mateixa categoria av veure com M Torras va fer una molt bona marca en els 500 llisos, a continuació Dilla, Castillo, Espelat, Eguiluz, Edo, Rodriguez, Juan i Teruel.

Entre les juvenils, N Pérez, seguida de Sánchez i Serra, Els masculins, Pascual, per davant de Ros, Rogelio Gracia, Díaz, Lurbe, Amaya, L Serra, Felices, Escobosa, Tortosa, Julian Garcia, Aguila, Barrio i Ballesté.








Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más