Any 1968. El primer internacional infantil del club, amb 13 anys. Acompanyat per Aurora Chamorro i Pilar Huertas. #100anysCNPobleNou
Any 1968. El primer internacional
infantil del club, amb 13 anys. Acompanyat per Aurora Chamorro i Pilar Huertas.
#100anysCNPobleNou
L’any 1968 va ser un anys
especial, sobretot per mi. Les marques anaven sortint i al cole anava bé, fins
i tot, al pot de Nesquik, em va tocar una maquina de fotografiar. Era l’any de
posar-me els pantalons llargs, els 13 anys. Coses d’aquell temps.
Doncs, va arribar una presa de
temps a la piscina del CN Sabadell, jo ni tenia idea de que era per anar a una
selecció, però, noi, aquella piscina et feia volar. Vaig nedar els 100 metres
papallona i vaig rebaixar la meva marca de manera important, vaig fer 1.11.1,
els quatre uns. La meva sorpresa va ser quan em va arribar la convocatòria per
anar a la selecció que tenia el límit d’edat en els 15 anys. Segons el butlletí
del club de desembre vaig ser el primer internacional infantil de la nostra
entitat.
Tot va ser un somni, des d’anar a
buscar el xandall, al carrer Jonqueres, on era la federació espanyola en aquell
moment, fins el viatge, en avió, quan no era tant comú. A l’aeroport , per anar
a pujar a l’avió hi anaves a peu, pel mig de les pistes, així com al tornar. Eren
uns temps que, el diumenge, ens van convidar a tots a anar a missa.
En aquella selecció també hi era
l’Aurora Chamorro i Pilar Huertas del CN Poble Nou. D’aquell equip , amb alguns
vàrem anar junts als JJOO, en waterpolo amb en Gabi Soler, en natació en Jordi
Comas i l’Aurora.
Els hotels i els desplaçaments en
autobús d’un país a l‘altre, els àpats, diferents que a casa. En fi tot un
somni. Les marques, el de menys, la veritat és que , fent un passeig per Namur em vaig perdre i , per
arribar a l’hora vaig estar hores corrent. Coses de nen. Com vaig arribar tenia
un esgotament que el Dr. Bertran va solucionar amb aspartono.
Un somni començava a fer-se
realitat.
Comentarios
Publicar un comentario