Torneig internacional a Horgen (Suissa), juguem en un llac. #100anysCNPobleNou

 

Torneig internacional a Horgen (Suissa), juguem en un llac. #100anysCNPobleNou

 

Vàrem jugar un torneig internacional, crec que l’any 1969 o 70, fa una pila d’anys però encara recordo el viatge, en cotxe i furgoneta i gairebé sense parar, des de Barcelona a Suïssa. El torneig  es va jugar a un llac, a Horgen, del Cantó de Zurich . El primer partit, davant d’un equip amb nomenada, el Ràpid de Viena, el vàrem perdre, 5-2 crec recordar, estàvem morts. No feia massa que havíem arribat. Després els resultats van ser millors.

El torneig va ser una bona experiència, realment la repetiria, però, ho va ser per les noves experiències, tant de jugar a l’estranger, com en un espai diferent de les piscines, com les vivències amb els companys.

L’equip , tal com es pot veure a la fotografia, el formaven, primer els drets, el senyor Bellot, que fa menys d’un anys que ens va deixar, com a delegat, Mariano Ortiz, Gaspar Ventura, Xavi Burriel, José Ros, Juan Sintes (a.c.s), Toni Moreno, a sota, també d’esquerra a dreta, Ramon Vila, Enric Agustí, Alfons Viñals i Esteve Montia.

Com es pot veure a les fotografies, el temps no va acompanyar, la boira, va provocar una grisor que no ens va  impedir gaudir de la competició, però que no feia justícia a la bellesa del paratge. Com anècdota el bon saber fer d’alguns que van triomfar amb les joves de la vila, que en un cas va fer que arribés justet, per no dir tard, a l’hora de sortida pel retorn i es va passar el viatge dormint com un soc.



 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más