Només quatre anys després de disposar de piscina, el CN Poble Nou ja era a l’elit de la natació estatal i ja en feia falta un altre piscina. #100anysCNPobleNou

 

Només quatre anys després de disposar de piscina, el CN Poble Nou ja era a l’elit de la natació estatal i  ja en feia falta un altre piscina. #100anysCNPobleNou

 

Em sorprèn que en una entrevista, a “Dicen”, és parlés com d’un pla estudiat pels directius, per aconseguir portar al club al cim de la natació estatal. Així ho assegurava Antonio Villar en l’inici de l’entrevista feta a entrenador Carles Adern.

En Carles, que diu que es va espantar en arribar al club, doncs, feia poc que es disposava de la piscina, es va trobar la part esportiva a zero. Això es pot llegir . Després segueix explicant la millora continua, que situa al club entre els millors de l’estat, cinquens en el Trofeu al Millor club de 1964 i entre els deu millors del Trofeu Tòquio.

Explica que la gent que ara obté bons resultats han sorgit dels cursets i s’enorgulleix de tenir nedadors internacionals, destacant Josep Ros, sisè en els Jocs de la FICEP, amb 18 anys, o disposar d’una rècordwomen estatal, Núria Pérez, de la que li sap greu que no pugui dedicar-se plenament el que requereix la natació per a esser una numero u internacional. També destaca les possibilitats de Jose A. Díaz, Josep Maria Pelegrí i les noies, Montserrat Espelta, Carmen Martínez, Margarita Castillo i Ester Pereira.

Entén que la piscina ja s’ha fet petita, era l’any 1964 i es necessitava un altre piscina i un gimnàs adient. Sobre la captació dels cursets, de la que en tenia cura el Sr. Rebollo, es mostrava satisfet encara que sempre es vol més, però, que cada any passin 500 infants es una bona quantitat per a extraure la qualitat. I acaba agraint la col·laboració del Dr. Lluis Bertran, impagable per la relació medico esportiva.



 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más