No només els esportistes, tècnics i directius tenen el seu espai en el centenari del club. Les senyores Isabel i Pilar, del guarda-roba i en senyor Pedro de manteniment. #100anysCNPobleNou

 

No només els esportistes, tècnics  i directius tenen el seu espai en el centenari del club. Les senyores Isabel i Pilar, del guarda-roba i en senyor Pedro de manteniment. #100anysCNPobleNou

 

Quan vaig iniciar aquesta aventura explicava com era el camí cap a l’entrenament, des de casa fins el moment de llançar-se a l’aigua. En especial el porter i les senyores del guarda-roba, on els nedadors teníem el que anomenàvem la perxa, on podíem deixar la roba quan ens canviàvem i fins i tot el banyador i la tovallola i sabatilles i si volies , el sabó o xampú. Quan arribaves a aquella zona, baixaves fins on eren les senyores que tenien cura d’aquell espai, per cert, les escales estaven dividides , la part esquerra, de cara al servei, per les dones i la dreta pels home. Encara que no fes falta, doncs, la senyora Isabel o la Pilar, ja ens coneixien i sabien de sobres quina era la nostra “perxa”, en el meu cas, el número 58. Així que , abans d’arribar, sempre amb presses, ja cridaven el numero de que ens corresponia ; Senyora Pilar,   “el 58 amarillo”, por favor.

El que pensava que seria complicat és que trobés alguna fotografia d’aquelles dones que ens entenien i cuidaven, crec que amb alegria, doncs, en cap moment avi veure, notar una cara de resignació. Per elles el meu reconeixement.

I, la sort, ha fet que , amb elles, la Isabel i la Pilar, en la fotografia hi fos el senyor Pedro. Un home polifacètic, manteniment, neteja, cursets, socorrista. El que calgués.