L’any 1966, l’equip infantil comença a funcionar, amb una formació heterogènia per la diferencia d’edats. #100anysCNPobleNou

 

L’any 1966, l’equip infantil comença a funcionar, amb una formació heterogènia per la diferencia d’edats. #100anysCNPobleNou

 

Fa un parell de dies, us presentava l’entrevista al nostre entrenador Agustí Mestres, en la mateixa, entre d’altres coses, comentava com era possible compatibilitzar natació i waterpolo. És més, explicava  com quatre nois, practicant ambdues especialitats havien aconseguit superar el rècord estatal infantil dels 4x200 metres lliures i ara eren peces claus en l’èxit de l’equip que acabava d’aconseguir el títol de Campió de Catalunya infantil de waterpolo i apuntaven al estatal . Ben cert que aquesta possible dualitat natació waterpolo hi ajudava que hi hagués menys competició, doncs, en waterpolo es jugava només tres categories, infantil, fins a quinze anys, juvenil, fins divuit anys i els absoluts. En natació s’hi afegia la categoria super- infantil fins a 12 anys.

Aquesta distribució feia que , amb menys esportistes, poguessis competir això si , amb combinacions que avui en dia serien impensables, prova d’això, la diversitat d’edat de l’equip infantil que governava el grup B del Campionat de Catalunya Infantil, format per a jugadors nats l’any 1951, fins algun de finals de novembre de l’any 1956, es a dir, de 10 a 15 anys.  El comentari parla d’un partit davant el Fabra, antecessor del CN Sant Andreu actual

Aquell equip el formaven:

Drets: Miquel Martos, Alfons Viñals, Juan Sintes, Jaume Rebollo, Melquiades Gonzalez, Enric Agustí.

A la gatzoneta: Esteve Montía, Florentino Villà, Toni Ventura, Gaspar Ventura i Miquel Bergadà.



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más