Albert Medina, un gran entrenador en un mal moment. #100anysCNPobleNou

 

Albert Medina, un gran entrenador en un mal moment. #100anysCNPobleNou

 

Alberto Medina, el tercer entrenador meu al CN Poble Nou, va arribar en un mal moment, quan el club iniciava la seva baixada, la marxa del que va ser tota una institució en el club, l’Agustí Mestres i la mala situació de les instal·lacions i econòmica van fer que la seva tasca fos realment complicada. Curiosament, l’Albert, venia del CN Montjuïc, club que va fixar a Mestres, un intercanvi que no va acabar de reeixir a cap dels dos llocs per motius diferents .

En Medina, al que molts coneixíem d’haver anat a compara els banyadors Speedo a casa seva, era i és, un enamorat de la natació, un estudiós, que , com en Carles Adern, també va anar als Estats Units per a completar la seva formació, no va ser l’únic lloc al que es desplaçà, allà on podia millorar, allà era ell. I, com explica en alguna entrevista que se’l havia fet, no ho feia per a guardar-ho com un tresor, per a guanyar ell i els seus,  tot al contrari ho compartia. Crec sincerament que ha estat poc reconegut com a entrenador de natació, un dels millors sens dubte.

Com a entrenador de waterpolo, recordem que en aquells temps , la majoria de clubs el primer entrenador ho era de les dues especialitats, va voler posar-se al dia, tinc en la meva memòria una conversa amb ell que m’explicava com , en una visita del Boca Juniors argentí, crec que era aquest equip, el va meravellar com jugaven , sense que la pilota toques a l’aigua, de ma a ma. Jo, amb una visió diferent del joc, més de moviment, de crear espais, de natació li rebatia. Vaig estar molt poc temps a les seves ordres, doncs, les circumstancies van fer que seguis el camí de molts altres esportistes del club i vaig canviar de club, però, si que puc assegurar que amb ell vaig fer més metres que mai en els entrenaments de natació i ben fets, gaudint d’aquells fins i tot 10.000 metres.

Descontent de la seva marxa del seu club, el CN Montjuic, va veure com el que era una plantilla il·lusionant, és desfeia sense cap culpa per part seva. Això si, la fidelitat de l’enyorada Aurora Chamorro no va fallar mai.

Es realment una alegria quan podem gaudir de la seva presencia en les trobades que , des de fa uns sis anys anem fent els ex nedadors del CN Poble Nou. Ell, sempre acompanyat de la seva esposa, afegeixen aquell intangible que només els bons mestres tenen.  









Comentarios

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo