A la primera lliga estatal, el màxim golejador del CN Poble Nou va ser… Herminio Barrio. Anècdotes i més d’aquell 1966 #100anysCNPobleNou

 

A la primera lliga estatal, el màxim golejador del CN Poble Nou va ser… Herminio Barrio. Anècdotes i més d’aquell 1966 #100anysCNPobleNou

 

Aquella primera lliga de waterpolo, recoro , l’any 1966, es va fer, com Moltes de les posteriors, en tres mesos , doblant jornada, com a mínim quan anaves a Madrid, allà, un dia jugaves amb el Canoe NC i l’altre amb el Parque Movil. Això feia que dos equips catalans viatgessin junts.

S’anava en avió i a Madrid, es dormia en el mateix hotel, un hotel que encara és el que té com a referent la RFEN, la llavors Federación Española de Natación, l’hotel Colon a Madrid.

Entre les anècdotes ho és que, quan anàvem a Madrid, vull dir el CN Poble Nou, abans de tornar cap a Barajas, dinàvem a un restaurant a Atocha, llavors hi havia el que anomenàvem scalextric, doncs, allà feien unes espatlles de xai espectaculars. Encara recordo que la primera vegada que hi vaig anar no em trobava massa bé i en Josep Padrós em va voler cuidar, vaig menjar una truita a la francesa.

Entre altres anècdotes d’aquella primera lliga, que com es pot apreciar en la fotografia que adjunto, és que el màxim golejador va ser Jordi Borrell, del CN Barcelona, però, el que segur que no sabeu és qui va ser el màxim golejador de l’equip. No, aquell any no va ser en Josep Padrós, “el bombardero”, no el musculós i hàbil José Ros, va ser Herminio Barrio amb 18 dianes.

També es bo recordar que es jugava amb pilota de cuir, en la fotografia es pot veure, la del club era blanca i només la trèiem per a jugar els partits. Relliscaven molt i , tal com passava el partit anava pesant més, molt més.

Anècdotes que val la pena reviure. 




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más