1968 un any de rècords pel club. Anècdota amb el CN Catalunya , la pluja i el Mundo Deportivo. #100anysCNPobleNou

 

1968 un any de rècords pel club. Anècdota amb el CN Catalunya , la pluja i el Mundo Deportivo. #100anysCNPobleNou

 

L’any 1968, en el butlletí que tancava l’any , el de desembre, en la portada hi sortien les components de l’equip de relleus del club que van superar el rècord d’Espanya de categoria infantil dels 4x100 metres estils. D’esquerra a dreta, Manolita Gutiérrez, que va nedar el darrer relleu, el de lliure, Aurora Chamorro, papallona, Ana Isabel Andreu, esquena i Pilar Huertas, braça. Els seus parcials, 1.19.2, 1.28.1, 1.14.4 i 1.09.9. Total 5.11.6 superant l’anterior del CN Sabadell que estava en 5.15.3

En el mateix número, es parla del resultat de la Lliga Catalana de Natació y waterpolo del 1968. Aquella temporada, es va produir una anomalia que va falsejar la classificació. El CN Catalunya, que no disposava de piscina, feia que les competicions que corresponien a casa seva, es nedessin a la piscina municipal de Montjuïc, la de l’any 1929 a la muntanya. La piscina de 50 metres, descoberta, va viure una tarda turmentosa, amb una pluja intensa , llamps, trons etc. El club, davant les condicions climatològiques,  va demanar ajornar la jornada, possibilitat a la que el CN Catalunya es va negar. Davant la renuncia del club per a protegir als seus esportistes, la federació catalana va sancionar-nos amb la pèrdua dels punts, més 70 més de sanció. Això va fer que del segon lloc, empatats amb el CN Montjuïc, darrera el CN Sabadell, es passes al cinquè, darrera els dos clubs mencionats , el beneficiat CN Catalunya, CN Manresa i per davant del CN Terrassa.

Aquesta situació va provocar un comentari desafortunat al Mundo Deportivo, en el seu apartat “Zambullidas”, on amb el títol, “el Pueblo Nuevo teme a la lluvia”, criticava la renúncia a nedar en aquelles condicions del nostre equip. Això va portar una resposta , que el diari esportiu, elegantment va publicar, per part d’un tal David Fernàndez, que educadament els va fer entendre que havien posat la pota a la galleda. El diari va estar a l’alçada disculpant-se , dient que en cap moment volien minimitzar als nostres nedadors.

En David Fernàndez era el sinònim que va utilitzar el meu pare.



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más