Una de les coses positives d’aquest repte és la resposta dels protagonistes, avui, en Pasqual Gorris, respon a l’article d’ahir. Val la pena llegir-ho. Amistat infinita. #100anysCNPobleNou

 

Una de les coses positives d’aquest repte és la resposta dels protagonistes, avui, en Pasqual Gorris, respon a l’article d’ahir. Val la pena llegir-ho. Amistat infinita. #100anysCNPobleNou

 

Benvolgut amic:

TSH, eren les inicials del Sr. Serra, que va practicar i ésser entrenador d’atletisme i va ajudar al nostre Club amb la seva experiència en l’esport.

Amb el Sr. Serra, habia mantingut moltes converses, atès que era una persona amb una ment lògica, estructurada i amb una bonhomia a cor obert.

En un temps que, surtirem del col•legi, sabent llegir i escriure, sumar, restar, multiplicar i dividir, per a començar a treballar, en la majoria dels nois, als 12 anys (en el meu cas als 14 anys, ja tot un ganapi), haver poder interactuar amb el Sr Serra fou una troballa que m’ajudà a perfilar el meu futur.

L’entorn del Club, és el que em va afaiçonar el meu camí a la vida: els que donaren les primeres passes per a la pràctica competitiva del Club (delegats Escobosa i Agustí), l’entrenador Carles Adern, que jo definiria com millor persona i amic que entrenador, per les reflexions que ens feia, la Junta, sempre propera i disposada a recolzar a tots els esportistes, nois i noies.

Tot el planter de nedadors i nedadores, foren una companyia entrenyable, que es manté avui dia, amb trobades periòdiques, després de 64 anys d’haver iniciat l’anentura de la natació i water-polo. Una menció especial, als amics Manuel Felices i Tomàs Lurbe, que als meus 20 anys complerts i treballant, em varen orientar a fer el Batxillerat que s’iniciava als 10 anys. El vaig fer, vaig completar la Carrera de Ciències Econòmiques, oposicions a Censor Jurat de Comptes, Auditor legal de Comptes (ROAC), API, Gestor Administratiu, postgraus, un no acabar…

El meu reconeixement especial al Sr. Serra, de les inicial TSH, i a tots els que m’acompanyaren, i m’acompanyen avui dia, independent de les dates en que varen fer natació i water-polo.

Et reitero el meu agraïment i, a tota la colla… AMICS PER SEMPRE!!!.




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más