Pasqual Gorriz, el més veterà de l'equip de waterpolo , explica l'any 1962 perque fa natació. #90anysCNPobleNou

 

Crec que avui, dia de Reis, podria seguir parlant dels entrenadors, dels companys que m’han acompanyat durant la meva, si puc dir llarga, trajectòria en el mon de la natació i el waterpolo, els que han estat els meus ídols , parlo en el Club Natació Poble Nou, però, he decidit seguir un altre via, parlaré d’un personatge amb el que, degut a circumstancies diverses, crec que va ser pel seu servei militar o  similars, no vàrem coincidir jugant. Si, també la diferencia d’edat, però, per la seva forma de fer , de ser, a tots els que formem part de les noves generacions, vull dir, dels anys seixanta, setanta i vuitanta, que som els que coincidim més en els sopars de trobada dels ex esportistes del club, ens sembla haver-lo conegut des de sempre, proper, un dels nostres.

Quan en Miquel Carol, una persona que també mereixerà un espai en aquesta historia centenària, ens va convidar a casa seva, el nostre personatge d’avui, al que jugant no el recordava, si pel nom, va fer un acostament que , en les següents trobades s’ha anat consolidant. Educat. Català i catalanista.  Es capaç de mantenir converses sobre qualsevol tema amb criteri. Això si, ho argumenta extensament. Parlo de Pasqual Gorriz Cornellas.

L’he triat per dues raons principals, a part de la seva personalitat, la primera el seu oferiment per lliurar documents i fotografies del club, ho va fer d’una manera elegant; Gaspar, hem de parlar , doncs, disposo de moltes coses del club i, ja em vaig fer gran, per tant m’agradaria cedir-ho i que servis. HO tenim pendent. La segona, perquè és el personatge de “Siluetas en Blanco y Negro” que presentava la Revista del club, la tercera, de març de l’any 1962. La signa T.S.H, suposo que en Pasqual, quan ho llegeixi, ens sabrà dir qui era.

En la mateixa entrevista, en Pascual, així surt, es defineix com a bracista, però es boníssim l’apartat sobre com el defineix ; caràcter flematic, seriós, mesura les seves paraules al parlar...

A l’aigua, parla de la seva flotabilitat, destacant el seu lliscament quan neda crol. Ell es defineix com a bracista per la elegància de l’estil. Arribà de rebot, doncs, malgrat saber nedar des dels vuit anys, durant cinc temporades va practicar submarinisme i pesca submarina. Les marques , son anècdota, però si que tingués el record del club en les tres distancies 100 , 200 i 400 braça. Els estudis mereixen que es llegeixi el paràgraf en que explica el que fa i vol fer. Però, també el defineix com es fixa amb els entrenadors que considera més preparats, Adern i Ibern (pare de Lolo Ibern) i Jan Freeser.

De waterpolo ni se’n parla. Segur que en Pascual o Pasqual, ens farà aportacions.

Bon dia de Reis colla