La Junta Directiva de l’any 1962. Entrevista a Mercè Domeque, amb només 14 anys, de l’equip de “ballet aquàtic”.

 

La Junta Directiva de l’any 1962. Entrevista a Mercè Domeque, amb només 14 anys, de l’equip de “ballet aquàtic”.

 

Les aportacions de l’amic Florentino Villà, que us adjunto :

Era en Serra, directiu del club. De nom, no el recordo. Referint-se als senyor Serra, que està lliurant el reconeixement  a Alejo Díaz.  Per seguir: Molt abans d'en Alejo, i Adern, en Cervera i Pinillos van estar entrenadors. I amb Carles Adern en Cobos va ser qui és feia càrrec dels pocs petits que hi érem. Al mateix temps va ser entrenador de salts, disciplina en la que en Lluís Celma, el seu fill Cobos i la Castellò van ser figures destacades,,,,,

Em porta a , primer , recordar la junta directiva d’aquell moment, renovada el 22 de febrer del 2022, per cert, molt amplia:

President                                Heribert Artigas Simó

Vicepresident                         Angel Prat Farrés

Secretari                                 Francesc Guillén Balaguer

Vicesecretari                          Antoni Ubach Olmos

Tresorer                                  Tomás Murciano Andrés

Comptador                             Josep Serra Recasens

Vocal relacions públiques       Enrique Arbat Muñoz

  “        economia                    Juan Delgado Pans

 “         tècnica                        Joaquim Viñes Esteve

 “         propaganda                 Antoni Calvo Sabaté

 “         natació                        Manel Lecha Teresa

 “ nat. Escolar i utilitària        Josep Mª Castanys Solé

 “         festivals                       José Maza Giné

 “         secc. Esportives          Manuel Edo Fornàs   

 

En aquella revista de març del 1962, hi havia un apartat, La Voz de las Sirenas, que signava Tritón, no sé a qui correspondria aquest sinònim, però si conec a qui es va fer l’interviu, Mercedes Domeque Buisán. Només tenia catorze anys i ja destacava en el que llavors es coneixia com a Ballet Aquàtic. La Mercè, amb els anys senyora Escobosa, explicava que llavors ja entrenava quatre dies a dos hores cada dia.




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más