El CN Poble Nou, sembla que hagi estat un club de natació i waterpolo o , per alguns de rugbi, però, era un centre Esportiu complert, pluri-esportiu. #100anysCNPobleNou

 

El CN Poble Nou, sembla que hagi estat un club de natació i waterpolo o , per alguns de rugbi, però, era un centre Esportiu complert, pluri-esportiu. #100anysCNPobleNou

 

Com heu pogut anant entenent, la construcció de la piscina l’inici de la dècada dels anys seixanta, no era només una aposta per la natació, doncs, malgrat que, si, era la primera piscina municipal coberta de Barcelona, amb les seves instal·lacions , piscina, pista poliesportiva, “cespet” que es com anomenàvem la zona amb gespa que havia tingut inclús una pista de volei al centre,  la voluntat era que fos un centre esportiu per la joventut del barri. Allà, a part d’aprendre a nedar els infants i adults , es feia natació, waterpolo, salts, natació sincronitzada, ara artística, però, a la pista, es feien des de actes social, com a lliuraments de trofeus de final de temporada, revetlles de Sant Joan, però, es practicaven les especialitats de frontó, sobretot frontenis , handbol, bàsquet, futbol sala i, fora de les parts, el rugbi, un altre esport històric de l‘entitat.

Avui, agraint l’atenció de Xavier Sales que ens va fer arribar varies imatges, parlarem del frontenis. Avui en dia un esport que es veu poc i que a casa nostre tenia un nivell important, tant en l’aspecte competitiu, com en el grup de practicants. La realitat és que era tot un espectacle veure als jugadors de nivell, que normalment tenien el seu dia i horari per jugar. Veure com en José Luís, crec que es deia així, esperava en la part davantera, la seva oportunitat, per , quan arribava la seva ocasió, fer unes parets una deixada, un cop que els rivals no podien tornar, espectaculars, ens embadalia. Hi odiem passar estona mirant-los.

Els nedadors i waterpolistes, aprofitàvem l’ocasió quan no hi havia ningú per a iniciar-nos, per tastar aquest esport. Ja costava fer la sacada i passar de la línia o no passar de la següent, no diguem tornar les pilotes d’arran de la paret que donava al carrer Espronceda. Fins i tot alguna pilota havia anat a parar allà, entre els cotxes.

U dels que gaudia d’aquest esport ho era el president Ramon Vila, que , venia al migdia, després de la jornada matinal de treball. Aparcava el seu Dodge i es canviava i amb la seva colla tenia reserva, és a dir, si hi havia algú del club ja sabia que havia de plegar, si era algú que havia pagat entrada, doncs, se li retornava. Coses d’aquella època.

·         Foto de grup: Torneig Social de Frontenis al voltant dels 1970

·         Foto quartet: Grau, Ortega, Onofre i Fernàndez.