Carnets amb historia i el futbol-sala. #100anysCNPobleNou

 

Carnets amb historia i el futbol-sala. #100anysCNPobleNou

 

Carnets i futbol-sala. Durant aquests 100 anys, el club ha anat evolucionant amb el tema del control d’accessos, les acreditacions per accedir a les instal·lacions, en Josep Maria Pelegrí i en Josep Pascual ens envien els seus.

El futbol sala, el fulbito o futbol petit, no només va ser practicat pels nedadors i waterpolistes, doncs, era tota una temptació,  disposant de les dues porteries allà, de handbol o futbol sala, amb les xarxes i tot, per no posar-se a xutar o fer el partidet. Amb tot això, malgrat que l’espai a la pista era molt cobejat , també es va disposar d’equip d’aquesta especialitat.

Així doncs, cal recordar que un dels esports que es va practicar al CN Poble Nou ho és el futbol sala, a les fotografies que em facilita Xavier Sales, cal afegir la primera, la que em fa arribar en Nando Troy, la primera en ordre, en la que en Nando sembla fer les funciones de tècnic o entrenador, vestit, al costat del porter que “marca” poder. Deu jugadors que espero que el mateix  Fernando em faciliti els noms , l’epoca i quin torneig era.

La fotografia del primer equip de futbol sala del club, de l’any 1964, que va participar en el Torneig del CN Sabadell, el van formar; A dalt; Carmelo, Pérez, Piqué, Evarist, Sales, Bagán, Blanco, Victor i Martinez. A sota; Quimet, Costa, Coto, Paco, ???? i Emili.

Els sis de la porteria son en Martí, Sales, Ricard, Joan ; Miquel, Bueso i Ramon.

En color, la fotografia de l’equip de la dècada de 1990, drets, Artero, Ricard, Horacio, Joan, Arcadio, Albert i Pere, amb Xavier Sales, qui ens facilitat la imatge. A la gatzoneta, Pep, Juan, Puig, Bueso i Jaume.

 









Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más