Alejo Díaz, elegant nedant i com a persona. El meu segon entrenador al club. #100anysCNPobleNou

 

Alejo Díaz, elegant nedant i com a persona. El meu segon entrenador al club. #100anysCNPobleNou

 

Després de l’incís en el camí que ens proporciona l’amic Pasqual Gorriz, avui, dia 8 de gener, quan tothom torna a la normalitat després de les festes de Nadal i any nou, reprenem el camí per la historia que us vaig començar a relatar.

Us parlava dels entrenadors, i, el segon que vaig tenir va ser el que tots recordem com Alejo, Alejo Diaz. No va ser entrenador , com a mínim meu, massa temps, però, la veritat és que va deixar un gran record. Era nedador del club, un esquenista elegant, la seva figura , alt, prim, el feia semblar que volés per sobre l’aigua quan competia. Les seves marques, bones, entre els millors de llavors, no es quedaven només a un so estil, també era un bon nedador en lliure, també amb una tècnica depurada que el distingia.

Suposo que serà perquè jo era un nen i l’admirava , però, com a persona, tenia una personalitat que anava de la mà al que transmetia com a esportista, una tranquil·litat en la seva manera de fer, com si fos un gentleman. Potser pel seu caràcter, per les seves condicions físiques, però, crec que era l’únic del club que no va fer natació i waterpolo.

El que potser no sap massa gent, és que no es deia Alejo, era Jose Alejo. Jo ho vaig descobrir d’una manera singular. El calendari senyalava que era sant Alejo, així que la mare, com fèiem amb els metres o entrenadors, li va comprar un detall, una ampolla de colònia crec recordar. Quan li vaig donar, em va preguntar; ¿Esto, porque?. Parlava sempre castellà. Quan li vaig dir, em va contestar, “ No me llamo Alejo, soy José Alejo. Pero muchas gracias”. Així va ser. Colònia cap a casa amb un pam de nas.

En la fotografia que adjunto, el podeu veure a la dreta, mentre , per odre, el president Heribert Artigas, el senyor Serra, suposo que Tomàs, l’anima dels butlletins del club i en segon terme, el primer entrenador, Carlos Adern. Al fons, no recordo el nom, però, e ve al cap com si fos un polític. Confio que algú pugui aportar més .

 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más