1962. Cartes al president. Demanen il·luminació a la pista. Els equips de petits incomplerts. #100anysCNPobleNou

 

1962. Cartes al president. Demanen il·luminació a la pista. Els equips de petits incomplerts. #100anysCNPobleNou

 

El camí seguia, llavors, els equips del club del que se’n deia superinfantils, no eren tant grans i homogenis, cal recordar que l’entrenador Adern, quan es va incorporar l’any 1962, explicava que venia a temps parcial, Doncs, el club no podia pagar una ornada completa. Això feia que el club estès lluny de disposar de plantilles completes en cada categoria.

En aquell butlletí de març del 62, es parlava de la necessitat que augmentí el planter i es parlava d’assolir objectius importants, aspirant a forjar figures a nivell estatal i internacional. Cosa que també es plantejava pels equips de rugbi, handbol i basquet.

En el redactat del president Artigas, agraïa a l’ajuntament de Barcelona, la cessió del usdefruit de piscina i pista poliesportiva.

Entre les curiositats d’aquella revista ho és la relació que s’estableix en Cartes al president: En la mateixa, els delegats de les seccions de bàsquet i d’handbol, educadament, argumenten la necessitat de disposar de llum a la pista poliesportiva, doncs, degut als estudis i el treball, és als vespres quan poden entrenar.

La resposta del president, també en un altre lliçó de redacció, explicant que el projecte està avançat i que ben aviat gaudiran de la possibilitat de desenvolupar els entrenaments com demanen. En el seu redactat menciona a dos responsables, Santolalla i Viñas, dos persones importants en la vida del club.





Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou

Imagen
  Centenari del CN Poble Nou. Homenatge a Jose Ros i Manolita Gutierrez. #100anysCNPobleNou   Em permetreu que avui us parli de fets extraordinaris, que a la vegada, ho son per la seva senzillesa, parlo de la inauguració de l’Exposició del Centenari del @CNPobleNou, el club on vaig començar, em vaig formar com a persona i esportista, el del barri on vaig néixer, que va coincidir amb la presentació del llibre “ DE LA FÀBRICA A LA PISCINA” “Cent anys del Club Natació Poble Nou” de Julià Guillamón, així com la inauguració de l’Exposició del Centenari de l’entitat. Abans, un detall de l’entitat, un homenatge a dos persones ben diferents però que han estat molt importants en aquesta llarga trajectòria del club, una Manolita Gutiérrez, amb l’enyorada Aurora Chamorro, l’única nedadora que ha arribat a representar a la nostra entitat en una gran competició, és a dir JJOO, Mundials o Europeus, ella, als seus títols i rècords catalans i estatals , hi va sumar la seva participació ...
Leer más

Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.

Imagen
  Fins i tot la “mili” ajuda. En Manel i el Julian, carn i ungla.   Una fotografia amb dos nois de militars, fent la mili, no tindria més importància, però, clar, estem parlant de dues persones que s’han fet realment inseparables, des de petits, quan van iniciar-se en la natació i el waterpolo i fins l’actualitat. Suposo que hi ha coses que son del destí, que estàs predestinat que siguin així, com pot ser que , per fer el servei militar els hi toques junts, a Mallorca.   Son en Manel Felices i en Julián Garcia, dos persones físicament molt diferents, gairebé el més alt i el més baixet, però ambdós amb cors immensos. Dos persones entranyables. En la segona fotografia amb Josep Padrós, Toni Moreno i Mariano Ortiz.
Leer más

Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo

Imagen
  Troballes impensables... El banderí del primer ascens a la Primera Divisió de waterpolo Costa trobar coses com aquesta, amb els anys queden arraconades, es fan malbé o, com les persones, quan ens fem grans, comencem a fer una mica de nosa , és aquella situació de voler i doler,   si te’l trobes perfecte, però, normalment hi ha algú que ho ha trobat , no li ha donat cap valor i l’ha llançat. Per sort aquest no és el cas d’aquest banderí que l’amic Tomás Lurbe ens fa arribar. És de l’any 1965, quan es va quedar campions de la segona divisió catalana, aconseguint l’ascens a la primera, la màxima categoria de llavors.
Leer más